dimecres, 31 d’agost del 2011

II Jornades de Recreació de la Guerra Civil - Corbera d'Ebre



El museu privat La Trinxera de Corbera d’Ebre organitzarà el primer cap de setmana de setembre, els dies 3 i 4, la segona edició de les Jornades de Recreació Històrica de la Guerra Civil a l’emblemàtic espai del Poble Vell. El seu propietari, Pere Sanz, ha comptat amb l’ajuda de diversos col•laboradors i el suport de l’Ajuntament de Corbera d’Ebre i el Patronat del Poble Vell, entre d’altres entitats.

L’eix central de les jornades serà la Fira d’Objectes Militars i Col•leccionisme, i un seguit de diorames que representaran escenes de la Guerra Civil Espanyola com si es tractés d’un campament.
L’organització espera la participació d’una dotzena d’expositors a la Fira procedents de Tarragona, Barcelona i la Comunitat Valenciana. Pel que fa als diorames, aquests es nodriran essencialment de l’ingent fons del museu La Trinxera, que disposa d’una àmplia col•lecció de vestits militars del conflicte, peces d’artilleria, antitancs, bombes d’aviació, obusos i, fins i tot, vehicles. Un autobús i diversos vehicles d’època d’altres col•leccionistes s’incorporaran als diorames.

A diferència de les recents jornades de recreació celebrades a Faió, a Corbera d’Ebre no es recrearan combats de la batalla de l’Ebre.

Les jornades obriran portes el dissabte 3 de setembre, a les 10.00 hores, al Poble Vell.
L’entrada costarà 5 euros i inclourà la visita no només a la Fira i als diorames sinó també a les activitats que es realitzaran a l’interior del Poble Vell durant el dia.
En aquest sentit, a partir de les 18.00 hores se celebraran a l’interior de la remodelada església del Poble Vell un seguit de conferències amb experts del conflicte bèl•lic. Intervindran, entre altres, l’historiador flixanco Josep Sánchez Cervelló i el director del Centre de Documentació de la Batalla de l’Ebre, Francisco Cabrera Castillo.
A les 21.00 hores, el mateix espai acollirà un aperitiu i un ball popular.
L’endemà, diumenge, el recinte tornarà a obrir portes de 10.00 a 14.00 hores.
Tots els veïns que vagin vestits d’època tindran dret a accedir de manera gratuïta a l’interior del recinte.
A banda dels diorames instal•lats al Poble Vell, el museu LaTrinxera obrirà les portes de 10.00 a 21.00 hores dissabte i de 10.00 a 14.00 hores l’endemà diumenge per visitar l’exposició permanent.

diumenge, 28 d’agost del 2011

MOR EL PRIMER PRESIDENT DEL PARLAMENT CATALÀ DE LA DEMOCRÀCIA RESTAURADA



Heribert Barrera ha dedicat la vida a la lluita per la República i els drets nacionals de Catalunya. Des de les institucions democràtiques (abans i després del franquisme) fins a les trinxeres de guerra i l'activisme polític.
Nascut el 6 de juliol de 1917 a Barcelona, Heribert Barrera va viure en un entorn familiar ben significat per la República. El seu pare, sindicalista de la CNT i més tard incorporat a ERC, Martí Barrera, va ser diputat al Parlament i conseller de la Generalitat republicana. Això explica que ben aviat, el seu seu fill Heribert va entrar en política. Durant la República, Heribert Barrera va militar en diverses organitzacions republicanes, com el Front Nacional d'Estudiants de Catalunya. El 1935, un any abans de l'aixecament militar feixista, Barrera es va incorporar a les Joventuts d'ERC, per fer-se més tard soldat d'artilleria de les tropes republicanes, on va lluitar al front d'Aragó i del Segre. Va acabar exiliat a França, on va conèixer la duresa dels camps de concentració d'exiliats republicans. S'havia llicenciat en Química a Barcelona, i a Montpeller es va llicenciar en Matemàtiques i Física, matèria en què es va doctorar.
Són els últims sospirs de la il·lusió repúblicana aixafada pel feixisme.

Descansi en pau senyor President.
SALUT! VISCA LA REPÚBLICA! VISCA CATALUNYA!!!!!!!!

Manel Ruiz
Copresident de la C14A

dimarts, 16 d’agost del 2011

ESPARREGUERA durant la II REPÚBLICA 1931 - 1936



Benvolgudes i benvolguts:

Aquest setembre, la C14A (Comissió 14 d'abril), organitzem una sèrie de dues conferències dedicades a la II República i la Guerra Civil.

La primera sota el títol: "ESPARREGUERA durant la II REPÚBLICA 1931-1936", serà a càrrec del senyor Josep Paulo, historiador, arxiver i cronista oficial de la Vila d'Esparreguera. Tindrà lloc a la Sala d'actes de Can Pasqual el dia 16 de setembre de 2011 a les 20.00 hores.

Esteu totes i tots convidats i esperem contar amb la vostra inestimable presència.
Fins aleshores, rebeu una abraçada.
Salut!

Manel Ruiz
David Urgelés
-copresidents-

dimecres, 3 d’agost del 2011

Andalusia blinda el lloc on van matar a Blas Infante



La Junta declararà l'emblemàtic quilòmetre 4 de la carretera de Carmona com el seu primer Lloc de Memòria Històrica, nova figura de protecció

Assassinat l'11 d'agost de 1936-en breu farà 75 anys-i considerat pel Parlament com "Pare de la Pàtria Andalusa", potser no hagi figura històrica que conciti major consens polític avui que Blas Infante, reivindicat amb matisos des de l'esquerra independentista fins a la dreta democràtica. El lloc on el pare del andalucismo va ser afusellat sense judici ni sentència, al quilòmetre 4 de la carretera de Carmona (Sevilla), punt de freqüents homenatges institucionals i actes reivindicatius, es convertirà en el primer Lloc de Memòria Històrica d'Andalusia, segons fonts solvents.

El Consell de Govern de la Junta d'Andalusia va aprovar ahir un decret que crea aquesta nova figura, Llocs de Memòria Històrica, "definits com aquells enclavaments vinculats a fets o esdeveniments singulars ocorreguts durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura".

La consideració d'un enclavament com a lloc de Memòria significarà que l'administració pública titular ha de identificar-lo, senyalitzar-amb un monòlit, una placa o una altra fórmula-, preservar-lo i, en cas que experimenti alguna transformació d'importància, mantenir "una empremta o registre permanent que serveixi per recordar els fets ", segons el decret, el contingut va avançar Públic el 14 de gener.

"La idea és fer un recordatori i un homenatge a les persones que van patir violència per defensar la democràcia. Parlem de llocs que han estat testimonis d'abusos en contra de la llibertat", va afirmar ahir Francisco Menacho, conseller de Governació i Justícia. En declaracions a públic, Menacho assegurava que la seva intenció era que la declaració dels primers Llocs de Memòria fora "abans de final d'any".

El conseller és conscient que hi ha ajuntaments "més reticents" a portar a terme mesures de reconeixement de les víctimes de la repressió franquista. Fa només uns dies l'Ajuntament de Granada va retirar una placa-homenatge a les víctimes de la tàpia d'un cementiri. Pot quedar el decret en res si no hi ha voluntat política de l'ajuntament titular de lloc protegit amb aquesta figura? "A la inclusió d'un lloc en el catàleg no es poden oposar, però pot haver problema si es neguen a identificar o senyalitzar", admet Menacho.


Comitè d'experts


El procés per protegir una zona amb aquesta nova figura part del Comissariat per a la Recuperació de la Memòria Històrica, càrrec que actualment ostenta Joan Gall. Un grup de set experts estudiarà les propostes que aquest faci, que poden ser al seu torn recollides de particulars o associacions.

El comitè, a més de Joan Gall, tindrà set membres, dels quals estan confirmats sis: Fernando Martínez, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat d'Almeria, Juan Ortiz Villalba, professor de la Universitat Pablo Olavide; Maribel Brenes, presidenta de l'Associació de Memòria Històrica de Granada; Encarnació Lemos, catedràtica d'Història de la Universitat de Huelva; Encarnació Barranquero, professora d'Història de la Universitat de Màlaga, i José María García Márquez, investigador especialitzat en la província de Sevilla.

En cas que el seu informe sobre el lloc sigui positiu, el comitè el remetrà a la Comissió Interdepartamental per al Reconeixement de les Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme, que també haurà de pronunciar. Aquest òrgan, de coordinació entre departaments de la Junta, també podrà proposar la protecció del lloc amb alguna de les figures recollides en la Llei Andalusa de Patrimoni Històric, entre elles la de Bé d'Interès Cultural (BIC).

La Junta ja va inscriure al maig el lloc on va ser assassinat Blas Infante en el Catàleg General del Patrimoni Històric com a Bé d'Interès Cultural, amb la tipologia de Lloc Històric. Situada al nord-oest de la intersecció entre la ronda de circumval ES-30 i l'avinguda Kansas City, la zona protegida inclou l'antic mas, la plaça pública i el monument commemoratiu.

Catàleg públic

La declaració final d'un enclavament com a lloc de memòria històrica correspon al Consell de Govern i comporta un informe "exhaustiu", segons el decret, "amb documentació sobre el lloc, la seva evolució històrica i la narració dels fets que motiven el seu reconeixement amb els dades sobre les persones i institucions que es van veure involucrades ".

El procés és una mica confús, tot i que segons Menacho no ha de durar més de sis mesos. Els Llocs de Memòria s'han d'inscriure en un catàleg obert que estarà disponible per a la consulta dels ciutadans. A Andalusia també és ja públic-és a la web de la Conselleria de Justícia-un mapa amb més de 600 fosses.

Noticià publicada al Diari Público el día 3 d’agost del 2011.

dimarts, 2 d’agost del 2011

EL LLIBRE DEL MES pel Sergent Mingu Sanromà



Títol: VIVA LA REPÚBLICA
Autor: RAFAEL TORRES
Editorial: LA ESFERA DE LOS LIBROS
Primera edició 07-03-2006, 195 pàgines

RESUM
La memòria de la II República Espanyola va patir, a causa del pacte d'amnèsia de la Transició, un segon i terrible atemptat després de la dictadura que, per justificar el seus abusos i el seus crims, l'havia demonitzat fins al inconcebible. No obstant això, i malgrat l'efímer de la seva existència, aquell règim democràtic que va venir per la voluntat del poble i de la mà dels seus fills més preclars, va marcar de forma tan indeleble l'imaginari col·lectiu que avui segueix sent aspiració de molts i referència general dels valors ètics sobre el quals fonamentar el progrés, la democràcia i la decència cívica.
"Viva la República", que no pretén ser un catàleg minuciós ni exhaustiu sinó un albúm d'estampes que recull l'impacte d'aquell règim de llibertat en la vida quotidiana, així en la personal com en la col·lectiva, vol, o pot ser és la voluntat de l'autor, retre el millor homenatge que es pot fer a tots els que van estimar la República, la van edificar, la van defensar i encara la somien: la divulgació de la seva realitat, tant desconeguda per les noves generacions.

Sergent Mingu Sanromà

AQUEST LLIBRE EL TROBAREU A:
LLIBRERIA-PAPERERIA PAULO
Av. Francesc Marimón, 124
Esparreguera
Telf. 93 777 20 90