dimecres, 28 de setembre del 2011

República de Jordi Dauder



És temps de la tercera república. El buit de Jordi Dauder, un actor vital compromès, radical, enèrgic i de riallada sonora, propicia la revolució. Ahir al vespre, una bandera republicana presidia la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure en l'homenatge que la professió del teatre i el cinema va fer a l'actor, mort la nit del 15 de setembre. L'himne de Riego va tancar la celebració, punys enlaire i amb una copa brindant perla immortalitat de l'actor.

Que Jordi Dauder va ser un personatge coherent de pedra picada ho demostren anècdotes com ara que la nit del 23-F, mentre alguns viatjaven cap a la frontera, ell i uns amics assaltaven la Generalitat, tot demanant que s'havia d'armar la població contra aquell intent de cop d'estat militar. I el fet que, quan ja estava molt malalt, es proposés com a voluntari per viatjar amb la segona flotilla cap a Gaza, quan la primera acabava de ser assetjada per l'exèrcit israelià.

Que Jordi Dauder era conseqüent ho va argumentar Carme Sansa quan va dir que va ser valent i va expressar sempre les seves conviccions. “I qui no el va voler contractar, pitjor per a ell”, va etzibava Sansa. Dauder apel·lava a la responsabilitat de l'artista.



Que Jordi Dauder era estimat es va poder veure en el desig de molts companys, convalescents d'operacions o en plena febre d'estrena, que van voler afegir-se al clam. Molts dels que van intervenir en el sentit i senzill homenatge van preferir no acomiadar-se'n –és el cas de Pere Portabella i Enric Majó–. O conjurar el dolor del buit amb la seva rialla (Vicky Peña). I l'humor, sí. Dauder seductor, un dels impulsors del Maig del 68 a París, clandestí en temps de Franco i desactivador de tot amb la rialla. Com a l'assaig d'El bordell: en comptes de dir “la meva mare vol que l'enterrin dreta”, va dir “la meva mare vol que l'enterrin viva”. La seva rialla va contagiar tota la companyia.

Que Jordi Dauder era republicà va quedar ben clar de cap a cap de l'acte al seu comiat en el discurs que va fer en ser premiat amb el reconeixement de l'Acadèmia del Cinema Català: “Visca la república del cinema,... o del que sigui.” Portabella va insinuar que amb la crisi econòmica vergonyosa “que ha deteriorat les institucions democràtiques” toca creure's l'eslògan que un món millor és possible. Si abans sonava a tronat, ara és el salvavides per a la dignitat del poble. Pròxima estació, República.

Notícia extreta del diari El Punt Avui de la secció de cultura el dia 27 de setembre del 2011.

AGRAÏMENT ALS CONFERENCIANTS I ASSISTENTS DE LES CONFERÈNCIES ORGANITZADES PER LA C14A



Com ja sabeu els passats dies 16 i 23 de setembre la C14A vam organitzar dues conferències: "ESPARREGUERA durant la II REPÚBLICA 1931-1936" i "ESPARREGUERA durant LA GUERRA CIVIL 1936-1939".
La primera, a càrrec d'en Josep Paulo, va ser una alternació de la vida qüotidiana de la vila durant la República i anècdotes de nen del conferènciant, instructiva i entranyable.
La segona, de la mà d'en Josep Puig, es va atenir a la història pura amb un relat novel·lístic i excepcional, alternant el dia a dia del poble amb el que succeia a la resta del país.
Volem agraïr a tots dos la seva col·laboració dessinteresada.
També agraim la seva ajuda a la CNT d'Esparreguera, al Servei de Català d'Esparreguera i a Ràdio Esparreguera.

dimarts, 20 de setembre del 2011

ESPARREGUERA durant la Guerra Civil 1936-1939



Benvolgudes i benvolguts:

Aquest setembre, la C14A (Comissió 14 d'abril), organitzem una sèrie de dues conferències dedicades a la II República i la Guerra Civil.

La segona sota el títol: "ESPARREGUERA durant la II GUERRA CIVIL 1936-1939", serà a càrrec del senyor Josep Puig, historiador i fotògraf.

Tindrà lloc a la Sala d'actes de Can Pasqual el dia 23 de setembre de 2011 a les 20.00 hores.

Esteu totes i tots convidats i esperem contar amb la vostra inestimable presència.
Fins aleshores, rebeu una abraçada.
Salut!

dissabte, 10 de setembre del 2011

LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 11 DE SETEMBRE



L'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, es commemora la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge en 1714 davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó (Felip V) i els Àustries (amb l'Arxiduc Carles) varen lluitar per tota Europa per la corona d'Espanya, on va adquirir caràcter de guerra civil ja que els partidaris d'ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrat-se els filipistes a la part de la Corona de Castella (Castella, Andalusia i nord-oest de la península), i els austriacistes a la Corona d'Aragó (Regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s'implantà un sistema polític uniforme a gairebé tots els seus dominis, que a partir d'aquell moment comprengueren, a més de la Corona de Castella, la d'Aragó. Es van derogar els privilegis nobiliaris, els Furs locals i les institucions d'autogovern abans respectades per la Casa d'Àustria a tots els regnes declarats austriacistes (Menorca, llavors sota domini anglès, se'n va escapar temporalment). Per això, l'11 de setembre també es recorda la consegüent abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.

diumenge, 4 de setembre del 2011

EL LLIBRE DEL MES pel Sergent Mingu Sanromà



Títol: AMB ULLS DE NENA
Autora: ENCARNACIÓ MARTORELL I GIL
Editorial: ARA LLIBRES
Primera edició setembre 2008, 173 pàgines

RESUM
"Amb ulls de nena" que porta com a subtítol "El diari de la guerra a la reraguarda", és un diari personal sobre les penúries de la guerra civil espanyola escrit per l'Encarnació Martorell, una nena que en aquella època tenia 12 anys i que vivia a l'Eixample barceloní (al carrer Diputació, 458). La primera pàgina del seu quadern data del 19 de juliol de 1936 i finalitza al gener de 1939, pocs dies abans de l'entrada de les tropes feixistes a Barcelona.
Durant setanta anys aquests escrits han estat ocults i inèdits fins que, gràcies a la tasca de l'investigador en pedagogia Salvador Domènec, han sortit a la llum.
L'Encarnació de fa setanta anys retrata la vida quotidiana a la reraguarda: la falta de proveïment a les botigues, les cues per a conseguir aliments, l'encariment del menjar, la vergonya d'anar amb la roba estripada, els moments d'eufòria i pessimisme derivats del desenvolupament de la guerra... i els moments més durs de mort, destrucció i perdua d'essers estimats.
El llibre reflecteix el text tal com el va anar escribint una nena de anava madurant i que anava veient i vivint les penes i misèries de la guerra.
"Amb ulls de nena" és també una cant continu per la pau, fet per una persona que no entén les raons que porten a les persones a voler matar-se. Una enyorança continua dels temps de pau i el desig d'una ràpida finalització de la guerra, unes reflexions sorgides de la innocència d'una adolescent que explica allò que li succeix a ella i la seva família.
Sergent Mingu Sanromà



Aquest llibre el trobareu a:
LLIBRERIA-PAPARERIA PAULO
Av Francesc Marimón, 124
Esparreguera
Telf. 93 777 20 90