dimecres, 31 d’agost del 2011

II Jornades de Recreació de la Guerra Civil - Corbera d'Ebre



El museu privat La Trinxera de Corbera d’Ebre organitzarà el primer cap de setmana de setembre, els dies 3 i 4, la segona edició de les Jornades de Recreació Històrica de la Guerra Civil a l’emblemàtic espai del Poble Vell. El seu propietari, Pere Sanz, ha comptat amb l’ajuda de diversos col•laboradors i el suport de l’Ajuntament de Corbera d’Ebre i el Patronat del Poble Vell, entre d’altres entitats.

L’eix central de les jornades serà la Fira d’Objectes Militars i Col•leccionisme, i un seguit de diorames que representaran escenes de la Guerra Civil Espanyola com si es tractés d’un campament.
L’organització espera la participació d’una dotzena d’expositors a la Fira procedents de Tarragona, Barcelona i la Comunitat Valenciana. Pel que fa als diorames, aquests es nodriran essencialment de l’ingent fons del museu La Trinxera, que disposa d’una àmplia col•lecció de vestits militars del conflicte, peces d’artilleria, antitancs, bombes d’aviació, obusos i, fins i tot, vehicles. Un autobús i diversos vehicles d’època d’altres col•leccionistes s’incorporaran als diorames.

A diferència de les recents jornades de recreació celebrades a Faió, a Corbera d’Ebre no es recrearan combats de la batalla de l’Ebre.

Les jornades obriran portes el dissabte 3 de setembre, a les 10.00 hores, al Poble Vell.
L’entrada costarà 5 euros i inclourà la visita no només a la Fira i als diorames sinó també a les activitats que es realitzaran a l’interior del Poble Vell durant el dia.
En aquest sentit, a partir de les 18.00 hores se celebraran a l’interior de la remodelada església del Poble Vell un seguit de conferències amb experts del conflicte bèl•lic. Intervindran, entre altres, l’historiador flixanco Josep Sánchez Cervelló i el director del Centre de Documentació de la Batalla de l’Ebre, Francisco Cabrera Castillo.
A les 21.00 hores, el mateix espai acollirà un aperitiu i un ball popular.
L’endemà, diumenge, el recinte tornarà a obrir portes de 10.00 a 14.00 hores.
Tots els veïns que vagin vestits d’època tindran dret a accedir de manera gratuïta a l’interior del recinte.
A banda dels diorames instal•lats al Poble Vell, el museu LaTrinxera obrirà les portes de 10.00 a 21.00 hores dissabte i de 10.00 a 14.00 hores l’endemà diumenge per visitar l’exposició permanent.

diumenge, 28 d’agost del 2011

MOR EL PRIMER PRESIDENT DEL PARLAMENT CATALÀ DE LA DEMOCRÀCIA RESTAURADA



Heribert Barrera ha dedicat la vida a la lluita per la República i els drets nacionals de Catalunya. Des de les institucions democràtiques (abans i després del franquisme) fins a les trinxeres de guerra i l'activisme polític.
Nascut el 6 de juliol de 1917 a Barcelona, Heribert Barrera va viure en un entorn familiar ben significat per la República. El seu pare, sindicalista de la CNT i més tard incorporat a ERC, Martí Barrera, va ser diputat al Parlament i conseller de la Generalitat republicana. Això explica que ben aviat, el seu seu fill Heribert va entrar en política. Durant la República, Heribert Barrera va militar en diverses organitzacions republicanes, com el Front Nacional d'Estudiants de Catalunya. El 1935, un any abans de l'aixecament militar feixista, Barrera es va incorporar a les Joventuts d'ERC, per fer-se més tard soldat d'artilleria de les tropes republicanes, on va lluitar al front d'Aragó i del Segre. Va acabar exiliat a França, on va conèixer la duresa dels camps de concentració d'exiliats republicans. S'havia llicenciat en Química a Barcelona, i a Montpeller es va llicenciar en Matemàtiques i Física, matèria en què es va doctorar.
Són els últims sospirs de la il·lusió repúblicana aixafada pel feixisme.

Descansi en pau senyor President.
SALUT! VISCA LA REPÚBLICA! VISCA CATALUNYA!!!!!!!!

Manel Ruiz
Copresident de la C14A

dimarts, 16 d’agost del 2011

ESPARREGUERA durant la II REPÚBLICA 1931 - 1936



Benvolgudes i benvolguts:

Aquest setembre, la C14A (Comissió 14 d'abril), organitzem una sèrie de dues conferències dedicades a la II República i la Guerra Civil.

La primera sota el títol: "ESPARREGUERA durant la II REPÚBLICA 1931-1936", serà a càrrec del senyor Josep Paulo, historiador, arxiver i cronista oficial de la Vila d'Esparreguera. Tindrà lloc a la Sala d'actes de Can Pasqual el dia 16 de setembre de 2011 a les 20.00 hores.

Esteu totes i tots convidats i esperem contar amb la vostra inestimable presència.
Fins aleshores, rebeu una abraçada.
Salut!

Manel Ruiz
David Urgelés
-copresidents-

dimecres, 3 d’agost del 2011

Andalusia blinda el lloc on van matar a Blas Infante



La Junta declararà l'emblemàtic quilòmetre 4 de la carretera de Carmona com el seu primer Lloc de Memòria Històrica, nova figura de protecció

Assassinat l'11 d'agost de 1936-en breu farà 75 anys-i considerat pel Parlament com "Pare de la Pàtria Andalusa", potser no hagi figura històrica que conciti major consens polític avui que Blas Infante, reivindicat amb matisos des de l'esquerra independentista fins a la dreta democràtica. El lloc on el pare del andalucismo va ser afusellat sense judici ni sentència, al quilòmetre 4 de la carretera de Carmona (Sevilla), punt de freqüents homenatges institucionals i actes reivindicatius, es convertirà en el primer Lloc de Memòria Històrica d'Andalusia, segons fonts solvents.

El Consell de Govern de la Junta d'Andalusia va aprovar ahir un decret que crea aquesta nova figura, Llocs de Memòria Històrica, "definits com aquells enclavaments vinculats a fets o esdeveniments singulars ocorreguts durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura".

La consideració d'un enclavament com a lloc de Memòria significarà que l'administració pública titular ha de identificar-lo, senyalitzar-amb un monòlit, una placa o una altra fórmula-, preservar-lo i, en cas que experimenti alguna transformació d'importància, mantenir "una empremta o registre permanent que serveixi per recordar els fets ", segons el decret, el contingut va avançar Públic el 14 de gener.

"La idea és fer un recordatori i un homenatge a les persones que van patir violència per defensar la democràcia. Parlem de llocs que han estat testimonis d'abusos en contra de la llibertat", va afirmar ahir Francisco Menacho, conseller de Governació i Justícia. En declaracions a públic, Menacho assegurava que la seva intenció era que la declaració dels primers Llocs de Memòria fora "abans de final d'any".

El conseller és conscient que hi ha ajuntaments "més reticents" a portar a terme mesures de reconeixement de les víctimes de la repressió franquista. Fa només uns dies l'Ajuntament de Granada va retirar una placa-homenatge a les víctimes de la tàpia d'un cementiri. Pot quedar el decret en res si no hi ha voluntat política de l'ajuntament titular de lloc protegit amb aquesta figura? "A la inclusió d'un lloc en el catàleg no es poden oposar, però pot haver problema si es neguen a identificar o senyalitzar", admet Menacho.


Comitè d'experts


El procés per protegir una zona amb aquesta nova figura part del Comissariat per a la Recuperació de la Memòria Històrica, càrrec que actualment ostenta Joan Gall. Un grup de set experts estudiarà les propostes que aquest faci, que poden ser al seu torn recollides de particulars o associacions.

El comitè, a més de Joan Gall, tindrà set membres, dels quals estan confirmats sis: Fernando Martínez, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat d'Almeria, Juan Ortiz Villalba, professor de la Universitat Pablo Olavide; Maribel Brenes, presidenta de l'Associació de Memòria Històrica de Granada; Encarnació Lemos, catedràtica d'Història de la Universitat de Huelva; Encarnació Barranquero, professora d'Història de la Universitat de Màlaga, i José María García Márquez, investigador especialitzat en la província de Sevilla.

En cas que el seu informe sobre el lloc sigui positiu, el comitè el remetrà a la Comissió Interdepartamental per al Reconeixement de les Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme, que també haurà de pronunciar. Aquest òrgan, de coordinació entre departaments de la Junta, també podrà proposar la protecció del lloc amb alguna de les figures recollides en la Llei Andalusa de Patrimoni Històric, entre elles la de Bé d'Interès Cultural (BIC).

La Junta ja va inscriure al maig el lloc on va ser assassinat Blas Infante en el Catàleg General del Patrimoni Històric com a Bé d'Interès Cultural, amb la tipologia de Lloc Històric. Situada al nord-oest de la intersecció entre la ronda de circumval ES-30 i l'avinguda Kansas City, la zona protegida inclou l'antic mas, la plaça pública i el monument commemoratiu.

Catàleg públic

La declaració final d'un enclavament com a lloc de memòria històrica correspon al Consell de Govern i comporta un informe "exhaustiu", segons el decret, "amb documentació sobre el lloc, la seva evolució històrica i la narració dels fets que motiven el seu reconeixement amb els dades sobre les persones i institucions que es van veure involucrades ".

El procés és una mica confús, tot i que segons Menacho no ha de durar més de sis mesos. Els Llocs de Memòria s'han d'inscriure en un catàleg obert que estarà disponible per a la consulta dels ciutadans. A Andalusia també és ja públic-és a la web de la Conselleria de Justícia-un mapa amb més de 600 fosses.

Noticià publicada al Diari Público el día 3 d’agost del 2011.

dimarts, 2 d’agost del 2011

EL LLIBRE DEL MES pel Sergent Mingu Sanromà



Títol: VIVA LA REPÚBLICA
Autor: RAFAEL TORRES
Editorial: LA ESFERA DE LOS LIBROS
Primera edició 07-03-2006, 195 pàgines

RESUM
La memòria de la II República Espanyola va patir, a causa del pacte d'amnèsia de la Transició, un segon i terrible atemptat després de la dictadura que, per justificar el seus abusos i el seus crims, l'havia demonitzat fins al inconcebible. No obstant això, i malgrat l'efímer de la seva existència, aquell règim democràtic que va venir per la voluntat del poble i de la mà dels seus fills més preclars, va marcar de forma tan indeleble l'imaginari col·lectiu que avui segueix sent aspiració de molts i referència general dels valors ètics sobre el quals fonamentar el progrés, la democràcia i la decència cívica.
"Viva la República", que no pretén ser un catàleg minuciós ni exhaustiu sinó un albúm d'estampes que recull l'impacte d'aquell règim de llibertat en la vida quotidiana, així en la personal com en la col·lectiva, vol, o pot ser és la voluntat de l'autor, retre el millor homenatge que es pot fer a tots els que van estimar la República, la van edificar, la van defensar i encara la somien: la divulgació de la seva realitat, tant desconeguda per les noves generacions.

Sergent Mingu Sanromà

AQUEST LLIBRE EL TROBAREU A:
LLIBRERIA-PAPERERIA PAULO
Av. Francesc Marimón, 124
Esparreguera
Telf. 93 777 20 90

dilluns, 25 de juliol del 2011

MUNTATGE FABULÒS

Hi ha gent que en sap un niu de fer coses maques, aquest muntatge és fabulòs.
Aquest vídeo l'hem trobat a YouTube, baixat per Tamborero2010.
Interposa imatges de la Barcelona actual amb la de Guerra civil, just en el mateix lloc on passaven els fets.

dissabte, 16 de juliol del 2011

18 JULIOL 1936-2011


Ara fa setanta-cinc anys de l'aixecament militar-feixista contra la II República escollida democràticament a les urnes pel poble sobirà.
Un aixecament que portà el nostre país a una guerra que va durar tres anys la qual va finalitzar amb la victòria dels insurrectes, tenint com a conseqüència una
dictadura feixista, fosca i traïdora durant 40 anys fins a la mort del dictador-traidor-assassí.
A totes les víctimes de la guerra, postguerra i dictadura va dirigit aquest nostre petit homenatge.
Per sempre, Salut!

dijous, 14 de juliol del 2011

La 'Libertària' mor de forma oficial 75 anys després



Va ser assassinada pels colpistes al 36 i, ara, un jutjat ordena la inscripció de la seva mort en el Registre Civil


Maria Silva, Llibertària, supervivent de la matança de Casas Viejas i assassinada pels colpistes l'agost de 1936, ha mort oficialment 75 anys després. El Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Chiclana de la Frontera (Càdis) ha declarat la seva mort legal en un acte datat el passat 22 de juny, al qual ha tingut accés públic, i ordena la inscripció de la seva mort en el Registre Civil, com demadant el seu fill Juan Pérez Silva el maig de 2008.

Quan van matar la seva mare, que estava embarassada, ell tenia només 13 mesos. "És un gran pas, estic molt content i molt agraït amb totes les persones que m'han ajudat, però em fa pena que s'hagi produït tan tard", explica ara amb 76 anys. La decisió suposa un reconeixement moral per les famílies de milers de desapareguts en la guerra civil i la dictadura, que van patir una doble mort, la real i la d'esfumar-se de la història.

Dies després de la revolta del 36, es van dictar ordres específiques per no inscriure a les víctimes amb la clara intenció de deixar el menor rastre possible, segons diverses associacions que porten anys demanant que es facin les reformes necessàries per facilitar la inscripció, entre elles la "Associación Andaluza Memória Histórica y Justícia" i el grup de treball de CGT-A. Les famílies que han demanat la inscripció gairebé sempre s'han trobat amb un inconvenient als jutjats: aportar testimonis presencials, de primera mà.

En el cas de Maria Silva, el seu fill va aportar la investigació Casas Viejas. Del crim a l'esperança. María Silva 'Libertària' i Miguel Pérez Cordón: dos vides unides per un ideal (1933-1939), realitzada per José Luis Gutiérrez, i va demanar que es declarés la mort de la seva mare el 24 d'agost de 1936 "a causa de mort violenta realitzada per les Forces de l'Exèrcit i civils revoltats "

En un informe del passat 8 de juny, la Fiscalia no formula cap oposició i la jutge Bàrbara Izquierdo declara la mort de Maria Silva l'1 de gener de 1947, en aplicació de la legislació de desapareguts, segons la qual es declara la mort als deu anys des de l'última vegada que es va saber de la persona.


Testimonis presencials


L'acte contrasta amb un altre recent, dictat el passat 9 de febrer a Cabra (Còrdova), que denega la sol.licitud d'inscripció de la defunció de Francisco Gómez Barranco perquè, en no disposar de testimonis presencials, no s'acredita la seva mort. A més, a diferència del jutjat de Chiclana, qualifica les investigacions aportades com novel·les històriques.


Fruit de la campanya de les associacions memorialistes, el Senat acaba d'aprovar una esmena del PSOE que, en teoria, facilita la inscripció de la defunció, de forma més ràpida i econòmica, encara que segueix sent insuficient per al col.lectiu. A Joan, que li ha costat el procés al voltant de 2.000 euros, li queda encara el més difícil: trobar el cos de la seva mare, un dels casos que anava a investigar Garzón. "Aquest és el pas més gros i crec que no es donarà", conclou.

dijous, 7 de juliol del 2011

LLUÍS LLACH - Companys, no es això

Montatge de l'actualitat amb aquesta preciosa cançó d'en LLuís Llach.


divendres, 1 de juliol del 2011

EL LLIBRE DEL MES pel Sergent Mingu Sanromà



Títol: MAESTROS DE LA REPÚBLICA Los otros santos, los otros mártires
Autora: MARÍA ANTONIA IGLESIAS
Idioma: CASTELLÀ
Primera edició Novembre de 2006, 433 pàgines

RESUM:
Qui "canonitzaría" un dia a aquests altres sants, a aquests altres màrtirs, que van ser els mestres republicans i que mai no entraràn al "santoral" ni a la memòria de l'esglesia? Qui parlaría d'ells? Qui els hi reconeixería la tasca generosa i exemplar que portàren a terme amb tant d'esforç i sacrifici?
Aquestes provocadores preguntes són les que es va fer María Antonia Iglesias fa un temps. Les respostes les trobarà el lector a aquest llibre estremidor i necessari que, per sobre de tot, vol ser un homenatge als mestres de la República, lluitadors compromesos contra l'enraderiment i la incultura, que van ser assasinats per defensar la causa més preuada de la República: l'ensenyament.
Deu històries heroiques, esdevingudes a diferents pobles d'Espanya (entre ells Logrosán (Cáceres) poble natal de l'auténtic Sergent Mingu Sanromà), de les que donen testimoni, amb dolor i rebeldia, fills, nets, amics i sobre tot antics alunmes de les víctimes. Tots ells van aceptar generosament el repte propossat per l'autora: parlar amb ella sobre la vida exemplar i la mort, traïdora i cruel, dels mestres.
L'autora ha escrit aquestes pàgines des del cor, posant passió en la defensa d'una causa que considera "justa i bella": la d'aquests sants i màrtirs que van soportar la negra llosa de la calúmnia, i que van pagar amb les seves vides la tasca de portar la llum, la llibertat i la cultura a qui sols teníen com a destí fatal la ignorància i la sumissió.
Sergent Mingu Sanromà

AQUEST LLIBRE EL TROBAREU A:
LLIBRERIA-PAPERERIA PAULO
Av. Francesc Marimón, 124
Esparreguera (Barcelona)
Telf: 93 777 20 90

diumenge, 26 de juny del 2011

ESPAI MEMORIAL de CAN SAGARRA



La Xarxa d’Espais de Memòria incorpora el refugi antiaeri rehabilitat de la plaça del Blat de Valls

La Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya obre al públic, des del 17 de juny, un nou espai de memòria. Es tracta de Can Sagarra, un espai memorial a Valls que inclou el refugi antiaeri de la plaça del Blat. S’hi accedeix pel celler gòtic de la casa pairal de Can Segarra, que també ha estat rehabilitat, igual que les sales adjacents. El conjunt forma Can Segarra, un espai memorial obert al públic que explica la història recent de Valls, entre 1931 i 1979, amb textos, objectes i material gràfic. Una de les sales de Can Sagarra, a més, serà habilitada per acollir exposicions, actes, jornades i altres activitats memorials.

El nou espai de memòria ha estat impulsat pel Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Valls. A més de permetre la visita al refugi antiaeri, el centre és un punt de partida per visitar altres indrets relacionats amb la memòria històrica, com són l’hospital de sang, el cementiri o el camp d’aviació.

El refugi de la plaça del Blat

El refugi es troba a 8 metres de profunditat, té 1,60 metres d’alçada i es dugué a terme en base al projecte dissenyat per l’arquitecte municipal, Josep M. Vives Castellet. El cap de les obres era Ramon Claravalls, i molts vallencs col·laboraren en la seva realització. Es tracta d’un refugi subterrani, tipus galeria, i està cobert de maons. La zona visitable és de 55 metres de llargària.

Més informació
Oficina de Turisme
Cort, 61 Valls
Tel. 977.612.530

diumenge, 19 de juny del 2011

DOCUMENTAL DE SANT PERE DE RIBAS 1930-1950

Descripció, avui de Sant Pere de Ribas: Sant Pere de Ribes és un municipi de la comarca del Garraf. Té una extensió de 40,71 km². Limita al nord amb els termes de Canyelles i d'Olivella; a l'est, també amb el d'Olivella; al sud, amb el de Sitges i la petita franja de la Mediterrània; i a l'oest, amb el municipi de Vilanova i la Geltrú. Dels 26 km de costa que té la comarca, una petita part de 658 m corresponen a Sant Pere de Ribes.

divendres, 3 de juny del 2011

EL LLIBRE DEL MES pel Sergent Mingu Sanromà



Titol: ROSA DE FOC
Autor: EMILIO MARRESE
Idioma: CATALÀ també en CASTELLÀ
Editorial: EDICIONES B
primera edició Març 2011, 351 pàgines en la versió catalana

RESUM:
Barcelona, 1937. En plena guerra civil, la ciutat resisteix als feixistes però està esquinçada pel conflicte entre comunistes i anarquistes.
Una jove apareix estrangulada al pis llogat per un futbolista famós. Un militar franquista s'infiltra entre els republicans. Un capità de la Guàrdia Civil ho investiga...o potser no. Mentrestant, el Barça -ja en el punt de mira dels colpistes- salpa cap a Mèxic en una gira que pot salvar els jugadors d'un destí funest i el club de la bancarrota.
Setanta anys després, en Pablo, un jove mexicà, i la Rosa, una noia barcelonina, miren de reconstruir aquells fets per descobrir la veritat sobre les seves pròpies famílies.
Una novel·la negra i alhora històrica inspirada en fets reals, en el rerefons dels quals bateguen la Barcelona metropolitana d'avui i la Rosa de Foc, com se l'anomenava als anys trenta, quan encara era la ciutat més roja d'Europa.

Sergent Mingu Sanromà

Aquest llibre el trobaràs a:
LLIBRERIA-PAPERERIA PAULO
Av. Francesc Marimón, 124
Esparreguera
Telf: 93 777 20 90

dissabte, 28 de maig del 2011

LA C14A VISITA EL REFUGI 307 DE BARCELONA



La Comissió 14 d'Abril d'Esparreguera, visità el diumenge 22 de maig el refugi que usaven els veïns dels voltants del carrer Nou de la Rambla a l'altura de Montjuïc.
Emocionant visita cultural, ja que un cop dins del refugi 307, vam poder arribar a entendre la por i el calvari, que varen pasar la població barcelonina a l'època dels bombardejos franquistes a la població civil, durant els anys 1937 i 1938.
Vam poder veure i constatar el gran esforç i treball que van arribar fer la gent d'edat avançada en gran majoria, dones i nens també, que quedaven a Barcelona, ​​per construir un refugi per poder-se amagar de les bombes italianes i alemanyes.
De més de 1400 refugis que es van arribar a construir a Barcelona només queden dos per poder-los visitar, el Refugi 307 i el refugi antiaeri de la Plaça del Diamant, que en un altre acte cultural serà visitat per la C14A.









dijous, 12 de maig del 2011

I SI LA REPÚBLICA HAGUÉS TRIOMFAT?



Parlar de història ficció és quelcom complicat, però hi ha esdeveniments que han marcat un paisatge històric i si no els haguessin esborrat continuarien marcant tendències. La República va ser un curt temps de llibertat democràtica que va acabar escapçat per una dictadura de més 35 anys. Però, si la Guerra Civil no hagués estroncat aquesta il·lusió què hagués passat? La República en el poc temps de vida va transformar la societat de forma prou clara: la llei del divorci, l’avortament, la separació estat-església, la nova política pedagògica, el dret de vot de les dones, l’autogovern de Catalunya...Tot un seguit de avenços que haurien anat a més. Segurament els alemanys ens haguessin envaït, hi haurien hagut grups de resistents en contra l’ocupació nazi. Les forces aliades haurien desembarcat per l’estret de Gibraltar i haurien alliberat Espanya del jou feixista. Després vindria un pla Marshall, caldria redreçar l’economia. Els estira-arronses entre l’Estat i Catalunya continuarien existint, però l’autogovern hauria guanyat més terreny sobiranista. L’Estat s’hauria convertit en una confederació de pobles, on l’economia, l’exèrcit i les forces armades estarien en mans del govern central i les nacions que l’integren tindrien plenes competències en educació, justícia, treball, cultura, policia...La República hauria guanyat terreny en l’esfera pública. Seria l’ànima de tot un poble. Tot i això, tindríem casos de corrupció protoganitzats per polítics corruptes, governs febles per manca de majories parlamentàries, alternança de govern entre les dretes i les esquerres – a Catalunya entre la Lliga i l’ERC, com a partits majoritaris. La pertinença a organismes internacionals com l’ONU, l’OTAN, la UE...hauria estat una realitat molt abans. L’economia catalana seguiria sent un puntal en el creixement econòmic de l’Estat i les diverses crisi del segle XX i XXI haurien estat qüestions preocupants per a la immensa majoria de la població. En poques paraules un país “normal” com ho són Itàlia, França, Holanda, Portugal...

Pau Vinyes i Roig
Historiador

Extret del bloc: Pau Vinyes Historia i fotografia (19 d'abril de 2011)

diumenge, 8 de maig del 2011

SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA

Segona República Espanyola. Perquè una cosa és el que va passar realment i una altra ben diferent el que va poder passar.

divendres, 6 de maig del 2011

El govern espanyol publica un mapa de les fosses comunes del franquisme



Es pot consultar des d'aquest dijous al web de la memòria històrica de l'executiu. El mapa unifica tota la informació aportada per les comunitats i les associacions.
http://mapadefosas.mjusticia.es/exovi_externo/CargarMapaFosas.htm

dilluns, 2 de maig del 2011

EL LLIBRE DEL MES pel Sergent Mingu Sanromà



Títol: SOIS LEYENDA
Autor: SALVADOR TRALLERO
Idioma: CASTELLÀ
Editorial: SARIÑENA EDITORIAL
Primera edició 2010, 186 pàgines

RESUM
"Sois leyenda, Brigadas Internacionales y el Frente de Aragón" és la darrera publicació que ha tret al mercat Sariñena Editorial i que constitueix un homenatge a les forçes que arribaren d'altres països a Espanya per lluitar a la Guerra Civil contra l'aixecament feixista. El llibre mostra per què es van crear, els seus orígens, organització de reclutament de volutàris i el seu trasllat a Espanya, la creació de la seva base principal a Albacete, l'entrada en combat dels brigadistes a Madrid, les reestructuracions que van petir per la gran quantitat de baixes i la seva sortida d'Espanya.
El volum recull nombrosos testimonis dels brigadistes amb el quals es preten deixar també l'aspecte humà dels combatents,"a més del seu compromís ideològic amb la causa de la llibertat,que no seria secundat pels goberns occidentals". L'autor recorda una cita: "No culpo al pueblo inglés poeuqe estén dormidos en momentos de peligro. Culpo a su gobierno. Inglaterra tiene un gobierno de hipócritas y traidores"

Sergent Mingu Sanromà

AQUEST LLIBRE EL TROBAREU A:
LLIBRERIA-PAPERERIA PAULO
Av. Francesc Marimón, 124
Esparreguera
Tel: 93 777 20 90

divendres, 15 d’abril del 2011

HIMNE DE RIEGO

N'hi han moltes versions de l'himne de Riego, però a la C14A ens agrada molt aquesta, és per això que la volem compartir amb tots i totes vosaltres.
Fixeu-vos en la bandera que formen les flors del fons.