81 ANIVERSARI DE LA II REPÚBLICA

Ahir, 14 d'abril de 2012, per commemorar el 81 aniversari de la proclamació de la II República, a Piera, en un ambient fraternal, es va retirar la bandera monàrquica substituint-la per la tricolor i es va lle gir un manifest.

Aquí teniu la Senyera i la Tricolor de l'Ajuntament i la nostra.

Salut!

14 D'ABRIL, 81 ANIVERSARI

Ciutadanes i ciutadans, Aquest 14 d’abril de 2012 es celebra enmarcat en un context polític que es pot qualificar d’autèntic disbarat, en que el país, dirigit pels lacais d’uns quants especuladors poca-vergonyes, es disposen a destruïr els pocs indicis de benestar que queden a la nostra societat i dirigeixen el país directament cap a la ruïna, mentre segueixen beneficiant els culpables de la situació que són els bancs, els financers i els especuladors. La crisi bancària no és en sí mateix el problema, sino més aviat la pèssima gestió dels diferents governs de la monarquia i que està prenent actualment les decisions contràries a les que caldria prendre per a sortir d’una situació econòmica dramàtica. Islàndia ho ha demostrat negant-se a rescatar bancs i Estats Units o Japó inverteixen en l’economia sense por a endeutar-se, i estàn sortint del pou. Cal assenyalar els culpables: d’aquesta situació n’és còmplice tota la classe política amb representació parlamentària, salvant-se’n només honroses excepcions. A més a més, estem veient un assalt als principis més elementals d’una democràcia que ja pocs es creuen que existeixi. Reformes express de la constitució, imposicions de Brusel·les, reformes laborals que deixen indefens al treballador…veiem cada dia com els corruptes i els evasors fiscals són perdonats pel govern i per la justícia, mentre els ciutadans patim l’atur, les retallades en serveis bàsics, la pujada dels preus, i la vergonya de veure com els lladres surten impunement dels seus delictes. Aquesta situació no es pot tolerar ni un sol dia més, ningú pot justificar l’atemptat contra la democràcia que s’està cometent i es fa imperativa una reacció social: cal fer-los fora del poder, el més aviat possible. Però és precisament en els moments de major crisi que es poden forjar els grans canvis. El context actual requereix una gran alternativa, clara i que deixi enrere els errors capitals de la transició i retorni la legitimitat al poble. Nosaltres sabem, estem convençuts que aquesta alternativa és la III República, que ha d’endur-se tota la corrupció, els interessos i l’especulació per instaurar una autèntica democràcia on la política es faci al servei dels ciutadans i no al servei dels interessos d’uns pocs poderosos. Però que ningú s’enganyi, la República no vindrà per si sola, ni es convocarà cap referèndum, mentre segueixin els hereus del cop del 18 de juliol de 1936 ostentant el poder. La República l’hem de conquerir entre tots: fins que no hi hagi una majoria social, influent a la societat, a internet i al carrer, organitzada políticament i que tingui com a objectiu clar la República. El primer pas és que deixem de confiar en una classe política titella dels poders financers i fem forts aquells partits formats per gent honesta disposada a no vendre els seus ideals i a resistir. No s’els pot donar cap altra oportunitat, o es que encara no hem escarmentat? Per això companya, company, et demanem que aquest 14 d’abril reflexionis, t’organitzis, i t’uneixis en la lluita per la III República. Compta amb nosaltres, Salut i República! Ramiro Gil Morel

14 DE ABRIL, 81 AÑOS

http://youtu.be/VoDMcvP43iY

14 D'ABRIL, 81 ANYS

http://youtu.be/v6iEy4D50KA

DOCUMENTAL CAIDOS EN LA ARENA
http://www.rtve.es/television/20120323/cautivos-arena/509666.shtml

EL LLIBRE DEL MES pel Segent Mingu Sanromà (Video)

http://youtu.be/pOEJAAnXKjA

EL LLIBRE DEL MES pel Segent Mingu Sanromà

EL LLIBRE DEL MES pel Segent Mingu Sanromà

Títol: UN CEL DE PLOM (original) / castellà: CENIZAS EN EL CIELO
Autora: CARME MARTÍ
Editorial: AMSTERDAM LLIBRES
Primera edició Març 2012, 336 pàgines
RESUM:
Un cel de plom, la vida novel·lada de Neus Català Carme Martí ha acceptat el repte de novel·lar a ‘Un cel de plom’ la vida de Neus Català, la darrera supervivent catalana del camp de concentració nazi de RavensbrücFilla de pagesos d’un petit poble del Priorat, Els Guiamets, Neus Català, tenia vint-i-un anys quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. Llavors va decidir ajudar a la causa republicana i es va fer responsable sanitària d’una colònia de 182 nens. Després vindria l’exili a França, on es va enamorar í va col·laborar amb la Resistència…Més tard va ser capturada per les SS i deportada als camps de Ravensbrück i Holleischen.Ara Neus Català ha decidit explicar de nou les seves memòries perquè Carme Martí en pugui fer una novel·la on s’aboquen tots els records d’una vida marcada per la lluita i la supervivència.Neus Català va sobreviure a l’horror dels camps de concentració gràcies a la força moral i a la solidaritat entre les companyes.“Envoltada de dones amigues i de dones desconegudes que patien el mateix destí que jo, em sentia sola a la vegada que em sabia acompanyada. En la nostra immensa solitud ens teníem les unes a les altres.” Un cop alliberada del camp de concentració va prometre no oblidar i ara als noranta-sis anys es manté fidel a aquella promesa.L’editorial Amsterdam llibres publica l’edició catalana i l’editorial Roca editorial la castellana sota el títol de Cenizas en el cielo.Un cel de plom és una vegada més, un homenatge just i necessari a Neus Català i a totes persones que van patir l’horror d’una guerra i les conseqüències de viure en un camp de concentració.Neus Català ho ha pogut explicar, però més de sis milions de presoners no en van sortir-ne vius d’aquells camps.
Sergent Mingu Sanromà

Aquest llibre el trobaràs a:
LLIBRERIA-PAPERERIA PAULO
Av. Francesc Marimón, 124
Esparreguera
Telf: 93 777 20 90

NOU LOGO DE LA COMISSIÓ 14 D'ABRIL C14A

EL LLIBRE DEL MES pel Segent Mingu Sanromà

Títol: BARCELONA CAU

Autor: VALENTÍ PUIG

Editorial:PROA

Primera edició 19-01-2012, 170 pàgines

RESUM:

L'hivern del 39, durant els últims dies de la Catalunya republicana, els grans ideals i les institucions han deixat pas a l'instint de supervivència i a l'individualisme més ferotge. Als carrers de Barcelona es lluita per la vida. En aquest clima dominat per la fam i la por, un doble agent (membre dels serveis d'informació de la República i quintacolumnista alhora) queda fascinat per una dona. Les lleialtats esdevenen primàries i el sexe té una urgència animal. Al llarg de tota la novel·la oscil·len com una espasa la desesperança de la derrota i la incognita brutal de l'endemà.

Sergent Mingu Sanromà

Aquest llibre el trobareu a.

LLIBRERIA-PAPERERIA PAULO

Av Francesc Marimón, 124

Esparreguera

Telf 93 777 20 90

DESAPAREGUTS DEL FRANQUISME

DESAPAREGUTS DEL FRANQUISME.
Allà on sigueu: SALUT, COMPANYES I COMPANYS!!!
http://youtu.be/M2Z78kLcPAM

L'ALTRE ÈXODE CATALÀ

L'investigador gironí Jordi Rubió analitza en una tesi doctoral l'exili el 36 de 15000 catalans que fugen de la guerra pels passos fronterers del Pirineus.
Article publicat a ELPUNT-AVUI.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/491891-laltre-exode-catala.html

LA GUERRA FILMADA, LA REPÚBLICA EN GUERRA

Documental emés per RTVE
LA GUERRA FILMADA, LA REPÚBLICA EN GUERRA

Comissió 14 d'Abril http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-guerra-filmada/guerra-filmada-republica-guerra/552013/

LA BATALLA DEL EBRO. parts 1 i 2 documental

Documental emés per RTVE
"LA BATALLA DEL EBRO" (2007)
http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-batalla-del-ebro/

AQUÍ US DEIXEM UN ENLLAÇ PER VEURE PEL·LICULES (DE TOTS DOS BÀNDOLS)
AQUÍ OS DEJAMOS UN ENLAZE PARA VER PELICULAS (DE LOS DOS BANDOS)
http://peliculasdelaguerracivil.blogspot.com/

EL LLIBRE DEL MES pel Segent Mingu Sanromà

Títol: OTRA COLINA

Autor: MILTON WOLFF

RESUM:
Autobiogràfica absorbent i equànim sobre la peripècia heroica dels voluntaris
nordamericans que lluitaren al costat de la República contra el feixisme. Milton Wolff va ser el darrer comandant del batalló Lincoln.
Llibre considerat essencial sobre la guerra i els conflictes entre ideal,
veritat i justícia. En llegir-lo es pot copsar tota l'amenitat d'una aventura
real.Costa 18 euros a més de les despeses de tramesa. Si ho desitgeu, us
el poden facilitar posant-vos en contacte amb:
nojubilemlamemoria@yahoo.com

Sergent Mingu Sanromà

EL LLIBRE DEL MES pel Sergent Mingu Sanromà

Títol: MORON: Consumatum est. 1936-1953. Historia de un crimen de guerra

Autors: José María García Márquez i Miguel Guardado Rodríguez

Editorial: Planta Baja

Primera edició juliol 2011

RESUM:

El llibre és un voluminós treball de més de vuit-centes pàgines, resultat d'una exhaustiba investigació desenvolupada pels autors en arxius civils i militars, així com la recollida de testimonis orals, que recontrueix la resistència contra el cop a la ciutat, l'ocupació militar i la repressió feixista en les seves diferents facetes, l'exili i la cladestinitat.

Sergent Mingu Sanromà

EL SOMNI DERROTAT

Documental dedicat als homes i dones que van somiar amb una Espanya moderna, democràtica i europea.

Les imatges mai vistes de la guerra civil.

FOTOS DE LA GUERRA CIVIL A TOTES LES AUTONOMIES.
Només heu de ombrejar, copiar i enganxar l'enllaç al vostre cercador, que aquí us deixem.
IMPRESSIONANTS IMATGES.

http://www.abc.es/especiales/guerra-civil/fotos.asp

Perquè mai més vegem una guerra civil al nostre País.
Salut.

LA MALETA MEXICANA. Pèrdua sobre pèrdua.

Emma Riverola / BarcelonaQuè és la guerra sinó pèrdua? Perdre els rostres estimats. Les mans que et acaricien. Els llocs que t'envolten. Els sons. La innocència. La dignitat. La vida ... Perdre i no suportar més el pes de tanta absència. Perdre. Sempre perdre. Perdre-ho tot, fins a les paraules ... Fins a les imatges. Durant la guerra civil, tres fotoperiodistes estrangers van recórrer Espanya capturant imatges que emocionaria al món. Robert Capa, David Seymour (Chim) i Gerda Taro van viure-i fins i tot van morir, en el cas de Taro-la contesa en primera línia de combat i també a la rereguarda. En aquests llocs, de vegades malson, de vegades oasi, on la gent lluitava per mantenir les restes d'una vida quotidiana dinamitada.Foto 1. El reflex de la por David Chim SeymourFoto 2: Un al dret, un a l'inrevés ... David Chim SeymourFoto 3: De qui és aquesta jaqueta? David Chim SeymourLes fotografies de la maleta mexicana, perdudes durant dècades, van ser recuperades el 1995. Tres caixes de cartró amb 126 rodets fotogràfics. 4500 instantànies de la guerra civil espanyola. 4500 imatges que ara ens reporten nostre passat. Entre l'eixam de rostres, les mirades dels nens ens interpel · len des d'un temps que ha quedat per sempre impregnat en la seva memòria. Mirades compreses als llimbs del temps. Paralitzades. Pures. Inalterables a les interpretacions-i els monstres-de la raó. La iniciativa d'EL PERIÓDICO i el MNAC posa veu a aquestes mirades. Paraules callades que només l'atzar d'un testimoni o la imaginació poden reproduir. 1. El reflex de la por. Hi ha alguna cosa pitjor que patir els bombardejos i la fam. Hi ha alguna cosa pitjor que no saber si el teu home és viu o mort al front. Hi ha alguna cosa pitjor que prendre una o dues maletes-tantes com puguis sostenir-i veure quants quilos de la teva vida aconsegueixes embotir-hi. Tant dolor, tanta pèrdua, tanta por ... No queda més que menjar-te la por quan veus el reflex del menyscapte en la mirada dels teus nens. Aquests fills als que tantes mares han hagut de arrossegar per trens, autobusos i camins fugint de les bombes o les represàlies. Dones soles que somreien per espantar els crits, que agafaven les mans amb força per assolir a temps el refugi, que fregaven la ronya de darrere de les orelles-perquè el nen no és un captaire-o que repentinada el pèl brut i el alegraven amb un llaç, perquè la nena és una princesa. Dones que inventaven les forces quan només volien plorar. Mares capaços de sacrificar fins l'amor que sentien pels seus petits per assegurar-los la vida. Roques de gres capaços de desfer davant la mirada dels seus nens. 2. Un al dret, un a l'inrevés La nena del rostre seriós es concentra en el seu teixit. Sembla aliena a tot el que l'envolta. Potser no vol veure. Com una Penélope de la guerra, teixeix un mantell que la protegeixi en les nits tristes. Un abric tan gran que la oculti d'aquest lloc desconegut que ara l'alberga sense acollir-la. Un gira que mitigui el lament dels records esgarrapant la porta de la memòria. Aquests moments que ara punxen com totes les pèrdues. Els dies en que tenia una casa, uns carrers i un poble. Els dies de xiuxiuejos amb les amigues. De posar-se vermell quan ell la mirava. De felicitacions de la mestra després mostrar-li el quadern tan cuidat. Premi especial de cal · ligrafia. Sempre va ser hàbil amb les mans. Un al dret, un a l'inrevés, es repeteix a si mateixa. L'hi diu fluixet. Per no pensar. Per no perdre en les preguntes. Estarà bé pare? I sense voler-ho, es llisca pel pendent dels interrogants. I recorda l'última abraçada. L'última vegada que es va sentir estreta pels seus braços forts. La seva olor de sabó. El contacte del seu rostre recentment afaitat. «Estàs molt guapo», li va dir ella. I ell li va posar la seva gorra de milicià i ella reia i la seva mare ho intentava. Però dels seus ulls brollava la pena. Un al dret, un a l'inrevés ... I la nana ensopeix de nou els sentits. Bressola la por. Perquè no es desperti. Perquè no s'imposi. Així, dormidita. Shhhh ... 3. De qui és aquesta jaqueta? Digues-me, nen, de qui és? És molt gran per a tu. Potser et la van comprar així, grandota. Perquè durés molts anys. O potser el teu germà va créixer ràpid i la heretat abans d'hora. O potser mai va haver de ser per a tu i el seu amo ja mai més la necessitarà. Encara que això és millor no pensar-ho, oi? Hi ha coses de les que és millor abstreure. Com d'aquesta cua. Aquesta filera trist on s'exposa la misèria i la fam és un fantasma que es cola entre les cames. I tu mires a la càmera. Amb la teva curiositat de nen sense dissimular. I les mans enfonsades en aquests butxaques enormes. No ets l'únic que es perd en peces heretades. Aquests dies, també les robes han canviat. Igual que els edificis que ara llueixen mellados i escupen a les famílies. O les finestres tenyides de fosc i amb creus de paper per evitar que es trenquin els vidres. En tot just uns mesos, els carrers i les robes s'han atrotinat. Potser en aquest mateix instant, mentre la teva mirada escodrinya la càmera, en una habitació plora una dona que contempla quatre penjadors d'un armari ocupades per unes peces que, d'un dia per l'altre, s'han quedat sense cos al de cobrir. I ella té les seves mans en la llana i el cotó que encara conserven l'olor. Per uns segons, com en un parèntesi, es bressola en els records, fins que, com tots, s'arrenca els pensaments. I ara curta, ara sargeix, ara prova i ara cus uns botons. Ja està, els seus petits ja tenen abric. De la camisa, una brusa per a la nena. I amb els pantalons, ja veurà, potser si entren d'aquí i d'allà, serviran per a l'avi. O els donarà als primers que van perdre la casa. Sí, per a ells també l'americana. Roba per als vius. Cada pedaç, una reencarnació.