Historia - Grandes batallas de la guerra civil española: La batalla de Belbiche
diumenge, 27 de febrer del 2011
diumenge, 20 de febrer del 2011
LLIURAMENT DE PLACA COMMEMORATIVA A: NORBERT MIRA PICÓ
El dia 20 de febrer el nostre company David de la Comissió 14 d'Abril fa lliurament al Sr. NORBERT MIRA PICÓ de la placa commemorativa, per ser un altre supervivent esparreguerí de la LLeva del Biberó i que per motius de salut no va poder assistir a l'acte realitzat per la C14A.
dijous, 17 de febrer del 2011
IMATGES I DISCURS DEL SOPAR-HOMENATGE
Fotografies i discurs de la Comissió 14 d'Abril per recordar l'acte realitzat l'11 de febrer del 2011 als esparreguerins supervivents de la LLeva del Biberó.
SOPAR HOMENATGE A LA LLEVA DEL BIBERÓ
Desde la nostra petita i modesta agrupació voldriem retre homenatge a tots aquells
companys i companyes esparreguerins que van fer front no només a les adversitats d´una
guerra, sino també a la brutalitat d´una repressió que s´estengué molts anys........massa
anys....... i que de tant en tant encara es deixa entreveure la seva ombra entre nosaltres.
Encara que els llibres d´Història recollin els noms dels protagonistes que algú ha
considerat més rellevants, qui verdaderament fa la Història són les gents anònimes:els
combatents que van lluitar al front, però també les seves famílies; les dones, els nens i els
ancians que van tractar de sobreviure als bombardejos i a la destrucció. Els milers i milers
de persones que van patir la repressió. I els centenars de milers de persones de tota classe i
condició que van haver d´abandonar el nostre país, buscant en l´exili una possibilitat de
futur i de supervivència.
Avui és un dia per donar les gràcies: Gràcies per haver donat la vostra juventut, la
vostra sang i la vostra vida per nosaltres; perque som lo que som i som tal com som gràcies
a vosaltres.
Ara que els anys han passat, que les ferides de la guerra es van tancant, que el record
d´aquells dies dolorosos s´ofega en un present de llibertat, de pau i de benestar. Es hora que
parlem més que mai d´aquests homes i dones que amb el seu esforç i sacrifici van fer
possible arribar en aquest present de llibertat.
Són homes i dones com ells els que ens han de mostrar el camí cap a la justícia, el
progrés, la llibertat, la cultura i la pau. Un camí que no té fí, que molts tildarán d´utòpic,
però que al cap i a la fi: ¿Qué és l´utopia, sino l´eïna que ens permet continuar avançant?
Avui ens toca disfrutar de la vostra presència aquí amb vosaltres, i demà ens tocarà
continuar caminant cap el camí que vosaltres , i molts altres com vosaltres, ens vau
ensenyar: el camí de la llibertat.
GRÀCIES, GRÀCIES, I MIL VEGADES GRÀCIES
Salut als excombatents i moltes gràcies a tots els assistents.
SOPAR HOMENATGE A LA LLEVA DEL BIBERÓ
Desde la nostra petita i modesta agrupació voldriem retre homenatge a tots aquells
companys i companyes esparreguerins que van fer front no només a les adversitats d´una
guerra, sino també a la brutalitat d´una repressió que s´estengué molts anys........massa
anys....... i que de tant en tant encara es deixa entreveure la seva ombra entre nosaltres.
Encara que els llibres d´Història recollin els noms dels protagonistes que algú ha
considerat més rellevants, qui verdaderament fa la Història són les gents anònimes:els
combatents que van lluitar al front, però també les seves famílies; les dones, els nens i els
ancians que van tractar de sobreviure als bombardejos i a la destrucció. Els milers i milers
de persones que van patir la repressió. I els centenars de milers de persones de tota classe i
condició que van haver d´abandonar el nostre país, buscant en l´exili una possibilitat de
futur i de supervivència.
Avui és un dia per donar les gràcies: Gràcies per haver donat la vostra juventut, la
vostra sang i la vostra vida per nosaltres; perque som lo que som i som tal com som gràcies
a vosaltres.
Ara que els anys han passat, que les ferides de la guerra es van tancant, que el record
d´aquells dies dolorosos s´ofega en un present de llibertat, de pau i de benestar. Es hora que
parlem més que mai d´aquests homes i dones que amb el seu esforç i sacrifici van fer
possible arribar en aquest present de llibertat.
Són homes i dones com ells els que ens han de mostrar el camí cap a la justícia, el
progrés, la llibertat, la cultura i la pau. Un camí que no té fí, que molts tildarán d´utòpic,
però que al cap i a la fi: ¿Qué és l´utopia, sino l´eïna que ens permet continuar avançant?
Avui ens toca disfrutar de la vostra presència aquí amb vosaltres, i demà ens tocarà
continuar caminant cap el camí que vosaltres , i molts altres com vosaltres, ens vau
ensenyar: el camí de la llibertat.
GRÀCIES, GRÀCIES, I MIL VEGADES GRÀCIES
Salut als excombatents i moltes gràcies a tots els assistents.
dissabte, 5 de febrer del 2011
LLUIS COMPANYS, PRESIDENT DE CATALUNYA ASSASSINAT VILMENT PELS ESPANYOLS FRANQUISTES
Un record al nostre President LLuis Companys.
EL LLIBRE DEL MES
Títol: LA VOZ DORMIDA
Autora: Dulce Chacón
Idioma: Castellà
Editorial: Alfaguara, any 2002
RESUM:
Novel·la decicada tal qual escriu l'autora "a los que se vieron obligados a guardar silencio". Es desenvolupa a la posguerra civil espanyola entre la madrilenya pressó de Las Ventas i una petita pensió del carrer Atocha, estructurada en tres parts des de l'any 1939 fins el 1963.
Un grup de dones empressonades relaten com van ser les seves vides abans d'entrar a pressó, els motius de la seva detenció, les seves conviccions, pors i penúries que passarán dins la pressó.
Dos personatges molt importants són Paulino i Felipe, ambdós formen part de la guerrilla i la seva vida, a partir de l'any 1939, tindrà lloc al bosc, on la supervivència serà cada cop més difícil degut a les amenaces i la vigilància estricta de la Guàrdia Civil sobre tots aquells sospitossos d'ajudar aquests grups organitzats. La protagonista principal, Pepita, serà el nexe d'unió en tot el transcurs de l'obra entre aquest grup de dones i els homes de la guerrilla.
Pepita viurà molts anys amb la por al cos, de ser detinguda i por a que la portin a "Gobernación", on torturaben els sospitossos d'ajudar als pressos, guerrillers i aquells que pensaven diferent dels opressors.
Sergent Mingu Sanromà
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
