DOCUMENTAL DE LA BARBARITAT FRANQUISTA A "CASAS VIEJAS"

Un documental on podreu veure i posar-vos en la pell d'una gent que vivia en un poble de Cadis "Casas Viejas".

TRES MAQUIS CATALANS

Tres maquis anarquistes catalans: José Luis Facerías, Quico Sabaté, Ramon Vila. Les imatges corresponen a les pàgines de "El Caso", diari sensacionalista de l'època de la dictadura. Es pot apreciar el llenguatge utilitzat. Els articles sobre els maquis eren escrits en la seva majoria per Enrique Rubio, periodista espanyol que es va especialitzar en el tema. Vídeo realitzat pel Colectivo Turismo Tàctico per al projecte La Ruta de l'Anarquisme, a Barcelona.

El TS rebutja revisar la condemna a mort del poeta republicà Miguel Hernández

El Suprem s'até al que es disposa en la Llei de Memòria, evitant que aquest cas pugui servir de precedent al d'uns altres milers de sentenciats

El consell de guerra al que va ser sotmès Miguel Hernández va incloure mig any d'angoixa fins que se li va commutar la pena de mort per 30 anys de reclusió. El Tribunal Suprem ha negat ara a la família de Miguel Hernández la possibilitat de presentar un recurs de revisió per anul·lar aquesta primera sentència. Amb això, aquest tribunal s'até al que es disposa en la Llei de Memòria Històrica, evitant que aquest cas pugui servir de precedent al d'uns altres milers de sentenciats que van sofrir la mateixa pena.

Leo que va ser especialment cruel el comportament com a fiscal d'Arias Navarro, “El *carnicerito de Màlaga”, a qui li bastava la delació d'un addicte al règim o la d'un capellà perquè un grup de vint o trenta persones detingudes un divendres anessin condemnades un dilluns sense possibilitat alguna de defensa. Després d'uns dies a la presó, eren afusellades en les tàpies del cementiri de Sant Rafael, el mateix lloc on van ser trobades fins a 18 fosses amb més de 250 cadàvers en alguna d'elles.

La justícia a Espanya té un deute amb aquests milers de víctimes del franquisme i ha perdut dignitat en portar als tribunals al jutge Baltasar Garzón per tractar d'investigar aquests crims. A part dels assassinats sense cap tràmit, més de 4000 persones van ser afusellades a la província de Màlaga després de la celebració de judicis/farsa equivalents al que va condemnar al poeta d'Oriola.

Fa una mica més d'un any vaig signar en Públic un article (Miguel Hernández i Franco) en el qual assenyalava la gran paradoxa que Franco i Miguel Hernández, botxí i víctima, compartissin el títol de fills predilectes d'Alacant, doncs una moció del PSOE perquè se li retirés tal honor a l'extint cabdill va ser rebutjada pel Partit Popular. Va al·legar el PP que un nomenament així era vitalici i no caducava.

El mateix ocorre amb les sentències i condemnes dictades per raons polítiques i ideològiques que la Llei de Memòria Històrica considera il·legítimes, però no les anul·la. Serveixi la veu de dues dels nostres millors poetes víctimes d'aquesta barbàrie (García Lorca i Miguel Hernández) com a major testimoniatge de tal ignomínia.

EL LLIBRE DEL MES

Títol: UN NOI AL FRONT. UNA JOVENTUT TRENCADA 1936-1945
Autor: MIQUEL MORERA I DARBRA
Idioma: CATALÀ
Editorial: LLIBRES DE MATRÍCULA
Primera edició 2010, 389 pàgines

RESUM:
Llibre de memòries de guerra escrit per en Miquel Morera i Darbra que es va incorporar a la Columna Macià-Companys (posteriorment 30a Divisió de l'Exèrcit Popular), juntament amb el seu pare, quan tenia 16 anys d'edat. Va lluitar al Front d'Aragó i posteriorment als Fronts del Sud. En acabar la guerra, va ser reclòs al camp de concentració de la Vall d'Hebron. Aquestes memòries expliquen els més diversos aspectes de la vida quotidiana al front vistos per un noi jove que es va abocar a la defensa de la democràcia i de Catalunya, i són un testimoni colpidor del periode comprès entre 1936 i 1945 de la nostra història. El volum inclou il·lustracions i documentació vària, com els mapes d'operacions diverses, la transcripció de la documentació de l'"Archivo General Militar de Guadalajara" i la "Llista de la lleva del 41 dels sectors de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts"
Miquel Morera i Darbra, fill de l'artesà metal·lúrgic Lluís Morera i Agullol ( responsable del disseny, creació i col·locació de les creacions metàliques per l'Exposició Universal de 1929) és actualment Delegat de Premsa i Propaganda de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41. En començar la guerra, va acompanyar el seu pare al front, cridat a ocupar-se de l'armeria de Terol. Després de tres anys de recórrer diferents fronts, en rendir-se l'exèrcit republicà va retornar a Barcelona, on fou arrestat com a presoner de guerra. Va ser recòs a La Model i a diversos camps de concentració, retrobant finalment la llibertat el gener de 1940.
Actualment en Miquel Morera i Darbra manté relació d'amistat i companyonia amb la nostra associació C14A -Comissió 14 d'Abril-

Sergent Mingu Sanromà