La 'Libertària' mor de forma oficial 75 anys després

Va ser assassinada pels colpistes al 36 i, ara, un jutjat ordena la inscripció de la seva mort en el Registre Civil


Maria Silva, Llibertària, supervivent de la matança de Casas Viejas i assassinada pels colpistes l'agost de 1936, ha mort oficialment 75 anys després. El Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Chiclana de la Frontera (Càdis) ha declarat la seva mort legal en un acte datat el passat 22 de juny, al qual ha tingut accés públic, i ordena la inscripció de la seva mort en el Registre Civil, com demadant el seu fill Juan Pérez Silva el maig de 2008.

Quan van matar la seva mare, que estava embarassada, ell tenia només 13 mesos. "És un gran pas, estic molt content i molt agraït amb totes les persones que m'han ajudat, però em fa pena que s'hagi produït tan tard", explica ara amb 76 anys. La decisió suposa un reconeixement moral per les famílies de milers de desapareguts en la guerra civil i la dictadura, que van patir una doble mort, la real i la d'esfumar-se de la història.

Dies després de la revolta del 36, es van dictar ordres específiques per no inscriure a les víctimes amb la clara intenció de deixar el menor rastre possible, segons diverses associacions que porten anys demanant que es facin les reformes necessàries per facilitar la inscripció, entre elles la "Associación Andaluza Memória Histórica y Justícia" i el grup de treball de CGT-A. Les famílies que han demanat la inscripció gairebé sempre s'han trobat amb un inconvenient als jutjats: aportar testimonis presencials, de primera mà.

En el cas de Maria Silva, el seu fill va aportar la investigació Casas Viejas. Del crim a l'esperança. María Silva 'Libertària' i Miguel Pérez Cordón: dos vides unides per un ideal (1933-1939), realitzada per José Luis Gutiérrez, i va demanar que es declarés la mort de la seva mare el 24 d'agost de 1936 "a causa de mort violenta realitzada per les Forces de l'Exèrcit i civils revoltats "

En un informe del passat 8 de juny, la Fiscalia no formula cap oposició i la jutge Bàrbara Izquierdo declara la mort de Maria Silva l'1 de gener de 1947, en aplicació de la legislació de desapareguts, segons la qual es declara la mort als deu anys des de l'última vegada que es va saber de la persona.


Testimonis presencials


L'acte contrasta amb un altre recent, dictat el passat 9 de febrer a Cabra (Còrdova), que denega la sol.licitud d'inscripció de la defunció de Francisco Gómez Barranco perquè, en no disposar de testimonis presencials, no s'acredita la seva mort. A més, a diferència del jutjat de Chiclana, qualifica les investigacions aportades com novel·les històriques.


Fruit de la campanya de les associacions memorialistes, el Senat acaba d'aprovar una esmena del PSOE que, en teoria, facilita la inscripció de la defunció, de forma més ràpida i econòmica, encara que segueix sent insuficient per al col.lectiu. A Joan, que li ha costat el procés al voltant de 2.000 euros, li queda encara el més difícil: trobar el cos de la seva mare, un dels casos que anava a investigar Garzón. "Aquest és el pas més gros i crec que no es donarà", conclou.