dimecres, 3 d’agost del 2011

Andalusia blinda el lloc on van matar a Blas Infante



La Junta declararà l'emblemàtic quilòmetre 4 de la carretera de Carmona com el seu primer Lloc de Memòria Històrica, nova figura de protecció

Assassinat l'11 d'agost de 1936-en breu farà 75 anys-i considerat pel Parlament com "Pare de la Pàtria Andalusa", potser no hagi figura històrica que conciti major consens polític avui que Blas Infante, reivindicat amb matisos des de l'esquerra independentista fins a la dreta democràtica. El lloc on el pare del andalucismo va ser afusellat sense judici ni sentència, al quilòmetre 4 de la carretera de Carmona (Sevilla), punt de freqüents homenatges institucionals i actes reivindicatius, es convertirà en el primer Lloc de Memòria Històrica d'Andalusia, segons fonts solvents.

El Consell de Govern de la Junta d'Andalusia va aprovar ahir un decret que crea aquesta nova figura, Llocs de Memòria Històrica, "definits com aquells enclavaments vinculats a fets o esdeveniments singulars ocorreguts durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura".

La consideració d'un enclavament com a lloc de Memòria significarà que l'administració pública titular ha de identificar-lo, senyalitzar-amb un monòlit, una placa o una altra fórmula-, preservar-lo i, en cas que experimenti alguna transformació d'importància, mantenir "una empremta o registre permanent que serveixi per recordar els fets ", segons el decret, el contingut va avançar Públic el 14 de gener.

"La idea és fer un recordatori i un homenatge a les persones que van patir violència per defensar la democràcia. Parlem de llocs que han estat testimonis d'abusos en contra de la llibertat", va afirmar ahir Francisco Menacho, conseller de Governació i Justícia. En declaracions a públic, Menacho assegurava que la seva intenció era que la declaració dels primers Llocs de Memòria fora "abans de final d'any".

El conseller és conscient que hi ha ajuntaments "més reticents" a portar a terme mesures de reconeixement de les víctimes de la repressió franquista. Fa només uns dies l'Ajuntament de Granada va retirar una placa-homenatge a les víctimes de la tàpia d'un cementiri. Pot quedar el decret en res si no hi ha voluntat política de l'ajuntament titular de lloc protegit amb aquesta figura? "A la inclusió d'un lloc en el catàleg no es poden oposar, però pot haver problema si es neguen a identificar o senyalitzar", admet Menacho.


Comitè d'experts


El procés per protegir una zona amb aquesta nova figura part del Comissariat per a la Recuperació de la Memòria Històrica, càrrec que actualment ostenta Joan Gall. Un grup de set experts estudiarà les propostes que aquest faci, que poden ser al seu torn recollides de particulars o associacions.

El comitè, a més de Joan Gall, tindrà set membres, dels quals estan confirmats sis: Fernando Martínez, catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat d'Almeria, Juan Ortiz Villalba, professor de la Universitat Pablo Olavide; Maribel Brenes, presidenta de l'Associació de Memòria Històrica de Granada; Encarnació Lemos, catedràtica d'Història de la Universitat de Huelva; Encarnació Barranquero, professora d'Història de la Universitat de Màlaga, i José María García Márquez, investigador especialitzat en la província de Sevilla.

En cas que el seu informe sobre el lloc sigui positiu, el comitè el remetrà a la Comissió Interdepartamental per al Reconeixement de les Víctimes de la Guerra Civil i del Franquisme, que també haurà de pronunciar. Aquest òrgan, de coordinació entre departaments de la Junta, també podrà proposar la protecció del lloc amb alguna de les figures recollides en la Llei Andalusa de Patrimoni Històric, entre elles la de Bé d'Interès Cultural (BIC).

La Junta ja va inscriure al maig el lloc on va ser assassinat Blas Infante en el Catàleg General del Patrimoni Històric com a Bé d'Interès Cultural, amb la tipologia de Lloc Històric. Situada al nord-oest de la intersecció entre la ronda de circumval ES-30 i l'avinguda Kansas City, la zona protegida inclou l'antic mas, la plaça pública i el monument commemoratiu.

Catàleg públic

La declaració final d'un enclavament com a lloc de memòria històrica correspon al Consell de Govern i comporta un informe "exhaustiu", segons el decret, "amb documentació sobre el lloc, la seva evolució històrica i la narració dels fets que motiven el seu reconeixement amb els dades sobre les persones i institucions que es van veure involucrades ".

El procés és una mica confús, tot i que segons Menacho no ha de durar més de sis mesos. Els Llocs de Memòria s'han d'inscriure en un catàleg obert que estarà disponible per a la consulta dels ciutadans. A Andalusia també és ja públic-és a la web de la Conselleria de Justícia-un mapa amb més de 600 fosses.

Noticià publicada al Diari Público el día 3 d’agost del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada