dilluns, 3 de gener del 2011

IDENTIFICATS TRES MAQUIS DE LLEGENDA




Les restes exhumades el passat 18 de març en una fossa comuna en Retuerta del Bullaque (Ciudad Real) es corresponen amb els tres maquis que estaven sent buscats per l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH).

Es tracta dels guerrillers antifranquistes José Méndez Jaramago, Honorio Molina Merino i Reyes Saucedo Quadreu, que van ser abatuts a tirs per la Guàrdia Civil durant una emboscada a la muntanya que va tenir lloc el 12 de març de 1949.

La ARMH ha conclòs la identificació forense de les restes d'aquests tres maquis, ha informat Juan Pedro Esteban Palmero, membre de la ARMH i una de les persones que va impulsar els treballs de recerca de les restes dels tres homes.

Palmero ha assenyalat que durant el descobriment de la fossa es va poder “constatar, pels trets físics i els objectes oposats, que es tractava de les persones que estàvem buscant”.

No obstant això, ha assenyalat, els treballs d'identificació de les restes dutes a terme en el laboratori de la ARMH de Ponferrada (León), ho han confirmat ara per un procés científic.

Maquis il·lustres

Els tres guerrillers identificats formaven part d'una partida de maqui que va ser molt coneguda en aquesta comarca i entorn de les figures de la qual va ser creixent una gran llegenda que es va estendre per les comarques on va arribar la seva activitat.

Méndez Jaramago, conegut com el Manco d'Agut, de 34 anys, era natural de Figuera de Vargas (Badajoz) però veí d'Agut (Ciudad Real); Molina Merino, conegut com el Comandant Honorio, de 31 anys, era natural de Villarta dels Montes (Badajoz) i també resident en Agut i Saucedo Quadrat, El Parrala, de 31 anys, havia nascut en Agut.

La informació aportada per veïns de Retuerta del Bullaque va permetre situar les restes en l'antic cementiri de la localitat, propietat del bisbat de Ciudad Real, on arqueòlegs i forenses van treballar fins a localitzar-los.

El lliurament de les restes als familiars dels guerrillers tindrà lloc el proper 22 de gener, en un acte que se celebrarà en el municipi de Saceruela (Ciudad Real).

Les famílies dels assassinats ja han decidit on enterraran les restes dels seus familiars. En concret, Méndez Jaramago serà enterrat, al costat de les restes de la seva mare, a Figueres de Vargas (Badajoz).

Els familiars de Molina Merino l'enterraran a Villarta dels Montes (Badajoz) també al costat de les restes dels seus familiars més propers i els de Saucedo Quadrat rebran sepultura en Saceruela al costat de les restes de la seva dona.

http://www.publico.es/especiales/memoriapublica/353978/identificados-tres-maquis-de-leyenda

“JA NO ÉS UNA FOSSA OBLIDADA”




Un monument recorda a Tarragona als afusellats durant el franquisme


Durant gairebé una dècada, entre 1939 i 1948, Tarragona es despertava a les sis del matí amb la ràfega dels fusells amb els quals s'executava als acusats d'haver col·laborat amb el bàndol republicà durant la Guerra Civil. “Segons després, segons bufés el vent, els ciutadans sentien trets aïllats: el tir de gràcia”, recorda l'historiador Josep Sánchez Cervelló. Els primers mesos, el somni dels veïns s'interrompia fins i tot instants abans de les execucions. “Visca la República!”, cridaven els propers a morir. Després, massacrats per una supervivència en condicions inhumanes, ja solament se sentien els trets. El silenci sobre les víctimes, enterrades en una fossa anònima i abandonada, es va perllongar en el franquisme. Fins a ahir, quan l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona va inaugurar l'escultura Dignitat al costat d'aquest terreny, ara ja presidit pels noms i cognoms de les 771 persones enterrades en la rasa. “Hem trencat el silenci: ja no és una fossa oblidada”, va celebrar la presidenta de l'entitat, Montserrat Giné. “No busquem culpables. És un record per no oblidar el que va ocórrer”.

Giné va certificar així el reconeixement dels executats a Tarragona després de la guerra en un homenatge que va reunir a 400 persones de totes les edats, en la seva majoria familiars i amics dels enterrats en la fossa que han esperat tota una dictadura i 35 anys de democràcia per dignificar la memòria de les seves víctimes. “Alguns creuen que ha passat massa temps, però és important per a nosaltres”, va explicar a la vora de les llàgrimes Maria Coll, néta d'un afusellat que va sofrir la cruenta repressió del bàndol vencedor. Després d'imposar-se en el camp de batalla, els franquistes van tancar a unes 3.500 persones a la presó de Tarragona per suposada col·laboració amb l'exèrcit republicà. Els centenars que van morir, afusellats, però també a cops i de gana, van quedar oblidats en la fossa comuna, un terraplè abandonat fins a fa mesos.”Cap altre espai expressa el dolor de la repressió franquista com aquesta fossa”, va subratllar el exconseller d'Interior, Joan Saura. “Durant la guerra va haver-hi crims en els dos bàndols, però la repressió posterior va ser injusta. Van morir per defensar els ideals democràtics”, va precisar. “Va ser una vergonya i una paròdia”, va afirmar Josep Sánchez Cervelló, professor titular d'Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili. “Aquí no van afusellar a assassins. Els que jeuen en aquesta fossa van ser els millors dels nostres pobles. Alcaldes, periodistes i ciutadans que van defensar la democràcia”.

Les execucions es van forjar amb extraordinària rapidesa i premeditació. “Després de la guerra, van començar les detencions. En una o dues setmanes, el sumari ja estava instruït”, va recordar Josep Subirats, un dels empresonats que van sobreviure. No va poder assistir a l'acte per motius de salut, però va escriure una carta que va llegir *Giné. “Jutjaven a 30 persones cada dia, en dues sessions de 15 persones i 45 minuts cadascuna. El fiscal llegia i parlava tan de pressa que ni enteníem de què ens acusava. Sol·licitava penes de mort o de cadena perpètua per a tots. Els afusellaments eren públics i la gent, obligada o no, acudia a celebrar-los”, va detallar. A la presó de *Pilatos, la principal empleada pels franquistes a Tarragona, els milers d'acusats excedien la capacitat del recinte. “Estàvem tan amuntegats que no podíem dormir plànols. Havíem de posar-nos de costat”, va recordar Subirats. “Tenia 19 anys. Ara tinc 90 i encara no he pogut treure-m'ho del cap”.

L'homenatge als quals van compartir cel·la amb Subirats es deu en gran part a la iniciativa de *Giné, que es va obstinar a esclarir la mort del seu avi. En 2004, després de descobrir que aquest jeia en la fossa de Tarragona i que en ella hi havia altres centenars d'executats, va començar a contactar amb familiars de les víctimes. Bussejant en *listines telefònics, preguntant pels carrers dels pobles i cridant porta a porta, en 2006 va reunir desenes d'afectats i va constituir l'associació. Fa amb prou feines un any, la fossa ara presidida per una escultura, esquitxada de cartells d'homenatge i amb un mural amb 771 noms i cognoms, era un terreny erm i desert que no importava a ningú. “Vaig escriure a l'adreça del cementiri perquè em diguessin en quina part estava enterrat el meu avi”, va il·lustrar *Giné. “Em van dir que no ho sabien”.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/fosa/olvidada/elpepiespcat/20101213elpcat_2/Tes?print=1

diumenge, 2 de gener del 2011

DOCUMENTAL D'HISTÒRIA - LA Batalla de Catalunya

Historia - Grandes batallas de la guerra civil española: La batalla de Cataluña

RESTAURACIÓ DE L'ANTIGA ESGLÉSIA DE CORBERA

El Poble Vell de Corbera d'Ebre és el testimoni més eloqüent dels devastadors efectes que van tenir els bombardejos de la Guerra Civil a Catalunya. Va quedar tan arrasat per les bombes que es va desestimar reconstruir-lo i se'n va fer un de nou al costat. Els últims anys s'han anat fent diverses intervencions per fer-lo visitable; l'última, a l'antiga església.


http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3290931

dissabte, 1 de gener del 2011

EL LLIBRE DEL MES



Títol: LA QUINTA DEL BIBERÓ. ELS ANYS PERDUTS
Autora: EMMA AIXALÀ
Idioma: CATALÀ
Editorial: PROA
Primera edició 2004, 176 pàgines
RESUM:
Escrit per la periodista Emma Aixalà, el llibre explica, a partir d'entrevistes i relats de quinze persones, les vivències de la dita "lleva del biberó". Aquestes lleves constitueixen el darrer intent de la república espanyola de donar un tomb a la guerra i fer front a les forces de l'exèrcit franquista. Milers de joves d'entre disset i divuit anys van ser mobilitzats durant l'any 1938 i enviats a primera línia de guerra, amb pocs coneixements bèl·lics (ni tant sols havien fet el servei militar) i amb la infantesa encara a les seves cares. Són històries que, normalment, els llibres d'hirtòria només esmenten de passada, però al darrere de les quals hi ha experiències colpidores. Entre el personatges entrevistats n'hi ha de coneguts, com ara Josep Maria Ballarín, Josep Benet o Joan Perucho (traspassat no fa gaires messos), però també d'anòmins, com ara Pere Godall, Josep Gabandé i Miquel Flamarich. Tanmateix, tots formen part de la història d'un país.
Sergen Mingu Sanromà

diumenge, 5 de desembre del 2010

FELICITACIÓ NADALENCA



La Comissió 14 d'Abril desitja als nostres integrants, seguidors, simpatitzants un Bon Nadal i un pròsper Any Nou 2011 (Laicament).

dissabte, 4 de desembre del 2010

PARLA UN EXCOMBATENT DE LA LLEVA DEL BIBERÓ



Dignes i belles paraules d'un excombatent de la lleva del biberó.

dimecres, 1 de desembre del 2010

EL LLIBRE DEL MES

Títol: AMANECE EN PARÍS
Autora: PALOMA SANZ
Idioma: CASTELLÀ
Primera edició 19-09-2010, 352 pàgines

RESUM:
Quan als divuit anys el mon t'empeny a sobreviure en barracons de presoners, a observar cada matí la sempre fumejant xemeneia del forn crematori, a sentir el soroll metàl·lic de les tanques electrificades, a soportar la crueltat dels soldats nazis, en definitiva, quan als divuit anys la vida t'enfronta a l'horror, només l'amor i l'esperança poden salvar-te la vida.
Aquesta és la història d'en Ramiro Santiesteban, un càntabre que a la fi de la guerra civil, fuig de la Península i s'alista a l'exercit francès, es apressat per les tropes nazis i reclòs al camp de Mauthausen, classificat com a tercera categoria: extermini total. Avui, amb quasi noranta anys i quan es celebra el 65 aniversari del tancament d'aquest camp on van ser confinats més de 7000 espanyols, ens explica l'infern que va viure durant cinc anys.

Sergent Mingu Sanromà

dimarts, 23 de novembre del 2010

HOMENATGE A LLUIS COMPANYS, BRIGADISTES INTERNACIONALS I GUERRILERS CATALANS




El dimecres, 23 de novembre de 2010, el nostre company David, en representació de la COMISSIÓ 14 D’ABRIL, va retre homenatge al cementiri de Monjuïc a les tombes del President LLUÍS COMPANYS, dels BRIGADISTES INTERNACIONALS i dels GUERRILLERS CATALANS morts durant la guerra civil.

diumenge, 21 de novembre del 2010

MISSIONS PEDAGÒGIQUES 1934-1936. República espanyola.

Descripció del documental
Les Missions Pedagògiques estan considerades com la realització més generosa de la II República. En la seva tasca van distribuir més de 5000 biblioteques i van portar cultura i diversió als llocs més allunyats d'Espanya. Aquest documental recupera, a través de la paraula d'alguns missioners i el record dels que aleshores eren nens, la tasca altruista d'aquest patronat republicà.

Politica - Misiones Pedagogicas 1934 - 1936. Republica espanola. English subtitles

dissabte, 13 de novembre del 2010

divendres, 5 de novembre del 2010

ACTE DE PRESÈNCIA A LA CONCENTRACIÓ PER LA DEFENSA DE LA LAÏCITAT




EL PASSAT 4 DE NOVEMBRE EL NOSTRE COMPANY DAVID VA FER ACTE DE PRESÈNCIA A LA CONCENTRACIÓ DE LA PLAÇA SANT JAUME DE BARCELONA PER LA DEFENSA DE LA LAÏCITAT.

dilluns, 1 de novembre del 2010

EL LLIBRE DEL MES

Títol: INÉS Y LA ALEGRÍA
Idioma: CATELLÀ
Autora: ALMUDENA GRANDES
Editorial: TUSQUETS, primera edició setem bre 2010, 736 pàg.

RESUM:
Tolouse, estiu de 1939. Carmen de Pedro, responsable a França dels delmats comunistes espanyols, troba en Jesús Monzón, un càrrec menor del partit què, sense ella intuir-ho, té un plà ambiciós.
Anys després, al 1944, Monzón, convertit en la seva parella, i que ha organitzat el grup més disciplinat de la Resistència contra l'ocupació alemanya, prepara la plataforma de "La Unión Nacional Española" amb un exercit d'homes disposats a invair Espanya creuant els Pirineus. Entre ells es troba Galán, que ha combatut a la "Agrupación de Gerrilleros Españoles" i que creu, com molts d'altres a la tardor de 1944, que després del desembarcament aliat i la retirada dels alemanys, és possible establir un gobern republicà a Viella.
No gaire lluny, Inés viu reclosa i vigilada a casa del seu germà, delegat provincial de Falange a Lleida. Ha patit totes les calamitats des que, sola a Madrid, recolzà la causa republicana durant la guerra, però ara, quan sent d'amagades l'anunci de l'operació "Reconquista de España" a Ràdio Pirenaica, Inés s'arma de valor, i secreta alegría, per deixar enrera els pitjors anys de la seva vida.

Sergent Mingu Sanromà

dilluns, 13 de setembre del 2010

VIVA LA REPÚBLICA

Documental emès al canal de televisió LA SEXTA.

dimarts, 7 de setembre del 2010

1 ª Jornada de Recreació històrica de Corbera d'Ebre




El dia 4 de setembre en Manel i en David vam anar en representació de la Comissió 14 d'Abril a la 1 ª Jornada de Recreació Històrica de Corbera d'Ebre.
Un fet també històric per a la nostra associació, ja que és la primera vegada que la representem formalment.
Vam conèixer personalment al Secretari General del Partit Republicà d'Esquerra (PRE-IR),Ramiro Gil i també el representant del mateix partit per Tarragona,Luis Iglesias.

diumenge, 5 de setembre del 2010

EL LLIBRE DEL MES

Títol: EL SETÈ CAMIÓ
Idioma: CATALÀ
Autora: ASSUMPTA MONTELLÀ
Editorial: ARA LLIBRES
primera edició: octubre de 2007, 227 pàgines

Resum:
Una nit de febrer de 1939, amb les tropes de Franco trepitjant-los el talons, un comboi de set camions evacuava els últims tresors de la República, que durant els darrers mesos de guerra havien estat ocults a la Mina Canta, a la Vajol. Set camions carregats d'or i de valuoses obres d'art procedents del Museo del Prado. Però només sis van aconseguir travessar la frontera francesa. El setè camió no va arribar mai...

Sergent Mingu Sanromà

diumenge, 1 d’agost del 2010

EL LLIBRE DEL MES

Títol: TERCERA REPÚBLICA
Idioma: CASTELLÀ
Autor: JOSÉ ANTONIO SUÁREZ
Editorial: LA FACTORIA DE IDEAS
Primera edició 2010, 311 pàgines

Resum:
En un futur proper les tensions territorials s'han deslligat a la jove tercera República Espanyola amb Felip VI a l'exili. La signatura amb Catalunya i Euskadi del Pacte d'Olot, que tancarà el procés autonòmic a canvi d'un sistema confederal per a ambdós territoris, provoca alarma en sectors de la política i l'exercit. Amb un partit socialista dividit i una delicada situació exterior originada pel desmantellament de les últimes bases americanes a Espanya, el Govern intentarà controlar el clima d'odi i revenga que sembla ser s'ha apoderat dels carrers.
Al front de l'exercit rebel, el capità Montoro ocupa Andalusia i la comunitat Valenciana, amb l'objectiu de derrocar el Govern i instaurar un estat integral de vell encuny.

Sergent Mingu Sanromà

dissabte, 31 de juliol del 2010

Visita el Museu La Trinxera de Corbera D'Ebre





La Comissió 14 d'Abril visita el museu anomenat La Trinxera de Corbera D'Ebre.

dimarts, 6 de juliol del 2010

ATENCIÓ!!! IMPORTANT!!!!

Des de Corbera d'Ebre ens han informat de que, malauradament, la macro-exposició planejada pels dies 24 i 25 de juliol,QUEDA AJORNADA, per problemes tècnics, fins els dies 4 i 5 de setembre.
Si algí tenia pensat d'anar que ho tingui en compte.

dijous, 1 de juliol del 2010

EL LLIBRE DEL MES

Títol: LES VEUS DEL PAMANO
Autor: JAUME CABRÉ
Editorial: PROA
Primera edició 2004, 697 pàgines.

Resum:
Els anys quaranta, el maquis, la misèria moral de franquisme, les covardies personals i col·lectives, les heroïcitats més impensables que van tenir lloc als Pirineus pallaresos d'ençà que les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat aquella zona durant la guerra civil i els esforços per oblidar, tergiversar o recordar obstinadament els fets, desemboquen a començaments del segle XXI i interpel·len els personatges que, al cap de tant de temps, es decideixen a tibar de la manta de la Història.

Segent Mingu Sanromà