UN ADÉU MOLT ESPERAT

Entre la munió de vianants que diàriament transita per la confluència de la Diagonal i el passeig de Gràcia, probablement fossin pocs els qui fins ara es fixaven en l'estranya postura de l'estàtua situada davant del popular llapis de la plaça Joan Carles I. Aixeca un ram amb el braç dret, però en comptes de tenir el puny tancat, com semblaria lògic, té la mà estesa. Una salutació feixista en tota regla i un ram que s'aguanta com per art de màgia, potser la mateixa màgia que explica que aquest símbol de la victòria franquista no fos retirat dels carrers de Barcelona fins ahir.

Curiosament, l'origen del monument és republicà, ja que es va dedicar a Francesc Pi i Maragall. Projectat pels arquitectes Adolf Florensa i Josep Vilaseca, consistia en una base amb un medalló representant el president de la I República i un obelisc, al capdamunt del qual se situaria una imatge de la república. Per triar-la, es va convocar un concurs que va guanyar Josep Viladomat amb una figura femenina totalment nua, i el president Lluís Companys va inaugurar l'obra el 12 d'abril de 1936.

Quan a principis del 1939 Franco va entrar a Barcelona per la Diagonal, algú va cobrir el cos despullat de la república amb una bandera espanyola. Poc després, l'escultura, com el medalló, va ser arrencada i enviada a un magatzem, on romandria durant anys fins ser rescatada i col·locada a la plaça Llucmajor, el 1990. L'ajuntament franquista va decidir culminar l'obelisc amb una àliga, posteriorment substituïda per una piràmide, i situar-hi al davant una nova imatge representant la victòria del dictador. L'obra, de Frederic Marès, va resistir a la base de l'obelisc, fins i tot superant un atemptat amb bomba, fins ahir.

“Després de la baixada de calces de la gent d'esquerres durant la transició, feia molts anys que esperava aquest moment”, comentava ahir Bartomeu Serra, de 87 anys, que bandera republicana en mà no es va voler perdre la retirada del símbol opressor. “Aquesta estàtua ens feia mal, fàstic i repugnància. No nego que sigui una obra d'art, però ho és a favor dela repressió i el feixisme. La de Viladomat era un clam a la llibertat i la justícia”, explicava al seu costat Marià Gadea, un company de batalles. “A mi no em feia ni mal ni bé, però símbols com aquests no han d'existir”, afirmava Trinitat Ferrer, que en assabentar-se de l'acte per la ràdio no va dubtar a agafar la càmera de fotos i anar-hi. “Trobo que hi ha poca gent. Poca memòria i poc interès”, hi afegia.

Entre els assistents, el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ironitzava sobre el fet que un monument a la república i una figura feixista hagin conviscut en una plaça monàrquica: “És un bunyol digne de la transició”. Cruanyes estava satisfet per la retirada de la figura, però considera que la reparació no és total: “El que demanem ara, ja que aquest monument es va fer per subscripció popular, és una restitució completa. Que és faci una rèplica de l'estàtua original per mantenir-la on és ara i que l'obra de Viladomat es retorni al seu lloc original. O és que potser a algú l'incomoda que a la plaça Joan Carles I hi hagi un monument a la república?”

A banda d'aquesta reclamació, des de la Comissió de la Dignitat es recorda que encara cal dignificar l'espai de Montjuïc on va ser afusellat el president Companys, o canviar el nom del carrer Ramón Franco, un aviador amb base a Mallorca que bombardejava Barcelona.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va presenciar el desmuntatge de la figura, que va qualificar d'acte de “normalitat democràtica” perquè d'aquella victòria “no hi ha res a recordar amb orgull”. A més, va descartar que l'estàtua de la república es mogui del districte de Nou Barris, on és ara.

Durant gairebé una hora, el batlle va observar com una grua carregava la figura, de bronze i 4,19 metres d'alçada, embolicada en arnesos. De fet, el braç en alt va molestar fins i tot per col·locar-la al camió, així que els operaris van haver de recolzar-la primer a terra. “Si es trenca no passa res”, va dir algú. Finalment, un cop protegida i embolicada amb plàstic, la van estirar sobre una capa de pneumàtics i sorra. Crits de “Visca la república! Fora els borbons!” van acomiadar la figura, que va enfilar el camí cap al Museu d'Història de Barcelona, on passarà a formar part de la col·lecció. Passeig de Gràcia avall, la seva imatge es va anar esvaint, fins que només se'n va veure el braç en alt, com dient adéu. Un adéu molt esperat.
Ovacions i botifarres
Un centenar de persones, moltes amb banderes republicanes, van seguir la retirada de l'estàtua, que va ser ovacionada en diferents moments. En marxar, la figura va rebre crits de “fora” i algunes botifarres.

Notícia editada en el diari El Punt, dilluns 31 de gener del 2011