Les dones han estat durant anys les grans silenciades del franquisme. Ni la Llei de Memòria Històrica es va acordar d'elles. No va ser fins l'any passat quan la Generalitat de Catalunya les va reconèixer per primera vegada com a víctimes oficials d'una dictadura que els va arrabassar els drets adquirits, no sense dificultats, a la II República. Les associacions memorialistes ara promouen un nou homenatge a través dels Llocs de Memòria Històrica, una figura recentment creada pel Govern andalús per dignificar, protegir i catalogar els punts on van succeir fets violents.Entre les seves propostes, el grup de treball sobre Memòria Històrica del sindicat CGT-Andalusia ha assenyalat la vella presó de dones de Màlaga. Durant la República, la llavors directora de Presons, Victòria Kent, va tancar la presó per la seva insalubritat. No obstant això, i malgrat aquestes nefastes condicions, va ser reoberta pels falangistes per empresonar a les dones dels rojos. "Kent va propiciar l'inici de presons de construcció nova, on hi hagués una reinserció real. I la premsa local de l'època recull fotografies d'ella visitant les obres de la nova presó provincial, per a unes 500 o 600 persones. En entrar les tropes franquistes a la ciutat, aquesta presó es va quedar petita, s'amuntega fins a límits insuportables. I a les dones se les va traslladar a la vella, que s'inundava, que tenia humitats ... A elles es va dedicar el lloc més inhòspit ", explica la professora de la Universitat de Màlaga Encarnació Barranquero, investigadora i autora de diverses obres sobre la repressió cap a les dones.Els falangistes les van portar a una claveguera després de quedar petita la presó"Ni la joventut ni la vellesa van ser atenuants perquè se les considerés perilloses i patissin els rigors de la repressió. Tant en les fitxes de la presó com en les ordres de sepeli de l'Ajuntament per als enterraments es poden veure joves de 18 anys executades i ancianes de 82 acusades de rebel · lió militar ", sosté Barranquero. Al voltant de 50 dones preses van ser sotmeses, a més, a un "experiment" elaborat pel doctor Antonio Vallejo-Nájera. La seva conclusió va ser que les dones tenen instints criminals i necròfags que, en circumstàncies normals, no demostren pel control que s'exerceix sobre elles. Només gràcies a aquest control són dolços i bones. Però en moments de revolució aquests instints es deslliguen. Als seus fills caldria educar al marge d'elles. "L'Església va tenir molt a veure en tot això, en la reeducació dels fills", afirma Antonio Somoza, de CGT de Màlaga, que s'indigna al recordar que l'Església encara no ha demanat perdó pel seu paper durant el règim franquista.La 'desbandada'Van ser també les dones, segons Barranquero, les que van impulsar en gran manera la desbandada, aquella fugida massiva per la carretera entre Màlaga i Almeria davant l'arribada dels falangistes. "Eren les encarregades de mantenir controlats als nens, ancians i els estris que portaven", afegeix.La investigadora, que ha buscat el reconeixement de les dones a través dels seus treballs, destaca el paper que van haver de exercir en la guerra: "Els va tocar a moltes treure la família endavant en quedar soles i enfrontar anys de fam i misèria en els millors casos, si és que no s'afegia l'estigma de ser famílies de presos, d'afusellats o desapareguts ".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada